La caminada d’aquesta setmana ens ha dut, de la mà del doctor Pep Cañellas, a Vila-rodona, on hem pogut visitar, entre bocabadats i orgullosos, el Columbari romà ubicat al marge dret del riu Gaià. Aquest monument, datat al voltant del segle II dC, té una singular construcció que el fa únic al món.
Ara ens sembla que la moda d’incinerar i guardar les cendres en columbaris és una gran innovació, però ja era una pràctica usual en temps dels romans. El Columbari de Vila-rodona pertany a la tipologia de monument sepulcral en forma de temple emmarcat en una propietat rural.
La seva grandiositat fa deduir que el senyor de la vil·la a la qual pertanyia el gran panteó tenia més denaris que Rothschild. Fa estrany que hagi pogut arribar als nostres dies aquesta admirable fàbrica romana.
En el món romà era habitual incinerar els difunts. Les cendres es guardaven en columbaris. Tot està inventat
Els romans feien les coses ben fetes. No tenim notícia que cap aqüeducte quedés curt ni que les quadrigues no cabessin pels túnels d’accés al circ. És clar que si alguna vegada hagués passat, l’enginyer responsable devia entomar la sentència del cèsar amb el dit polsar per avall. En canvi, ara, no passa res.
Fan grans cagades que costen un dineral i s’hi posen de perfil. Paga el poble.
