I ens queixem de l’estació de l’AVE

La participació en el I Campionat d’Espanya de Tenis Taula de Parkinson ha fet que conegui l’estació de l’AVE Guadalajara-Yebes. Sempre que hi havia estat va ser de passada cap a Madrid. La majoria dels combois passen de llarg d’aquest baixador. En dic baixador amb ganes de ser esplèndid. Les instal·lacions són patètiques, impròpies d’un servei ferroviari d’alta velocitat. Uns vàters rònecs i una sala d’espera amb una solitària màquina de begudes són els únics serveis al viatger. L’escàner de seguretat i el control de bitllets d’accés a l’andana ho fa el mateix empleat. L’indicador de parada dels vagons està pintat a brotxa a les bigues de la marquesina. Allò que corona la imatge d’abandonament de la instal·lació és un comboi sencer de l’AVE de Talgo en un via morta completament pintat de grafits. L’aparcament de cotxes és ple d’herbes. Hom espera que en qualsevol moment arribi una facció de pistolers a l’estil del Far West. Evacuar l’indret en taxi fins a Guadalajara són vint euros, mínim. Agafen ganes de citar Joan Laporta: «Que no estamos tan mal, hombre!»