Puigdemont, aquí o allà

El moment històric no té res a veure amb l’època de la Transició que va permetre el retorn del president Tarradellas i el famós pronunciament en arribar a Barcelona: «Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí». Aquella va ser una operació fonamentada en el consens polític que restituïa la Generalitat. Amb Tarradellas tornava la institució, no només el polític exiliat. En el cas de Puigdemont només tornaria el polític, perquè la institució continua funcionant. I tornaria en la circumstància de guanyar les eleccions i tenir garantida la investidura.

Tots els indicadors sociològics i polítics assenyalen que aquesta possibilitat és molt remota. Les dues últimes eleccions catalanes les han guanyat Ciutadans (que té nassos) i els socialistes. El mític 52% independentista del Parlament és una entelèquia. ERC ha virat cap al pragmatisme, Junts van separats, la CUP està de refundació, l’ANC es debat entre el maquis i el sollevament... Amb aquest panorama, allò que més convé a Puigdemont és, en compte de ser aquí, continuar allà.