Tarragona, com un drap brut

De tots els debats que han mantingut els candidats a l’alcaldia de Tarragona n’he extret les següents frases referides a la ciutat: «Inseguridad, ruina y degradación» (Francisco Javier Gómez, Vox); «Ciutat degradada, insegura i bruta.

Equipaments ruïnosos. Carrers descuidats» (Mar Giné, Si Tarragona); «Ciutat desequilibrada, cases abandonades, llicències municipals lentes» (Mercè Martorell, PP); «Els apartaments turístics expulsen els veïns. La tercera ciutat de Catalunya en segregació escolar.

L’anella verda, indefensa. La recollida de la brossa no funciona» (Jordi Collado, En Comú Podem); «Carències de neteja. Impossible aparcar en zones blanques» (Lorena de la Fuente. Ciutadans); «El patrimoni està fet un desastre. Especulació brutal.

L’Incasòl no fa res. Violència institucional» (Eva Miguel, CUP); «Ciutat bruta, plena de cagades de coloms, rajoles trencades, comerç mort. Habitatges amb okupes» (Jordi Sendra. Junts); «La ciutat perd habitants. No hi ha oportunitats per als joves» (Rubén Viñuales, PSC).

Finalment, Pau Ricomà (ERC), l’alcalde, remata la tirallonga de queixes amb un «no ens agrada gens com està la ciutat».

Sempre procuro ser crític en aquesta columna, però avui els polítics me n’han llevat les ganes. A Tarragona es viu de collons.