Mantes al passeig i silencis sense solució

Amb l’arribada del bon temps, el top manta torna als passeigs marítims de la Costa Daurada, especialment entre Cambrils i Salou. És una escena que es repeteix cada temporada: venedors desplegant les mantes, queixes del comerç local, operatius policials puntuals... i cap solució duradora. El debat es reactiva, però res no canvia. No és un fracàs de Cambrils ni de cap municipi en concret, sinó d’un model de país que fa anys que arrossega aquest problema sense encarar-lo amb valentia. La legislació és confusa i ineficaç, les actuacions policials només tenen efecte a curt termini, i les polítiques socials són quasi inexistents. El top manta no es resol amb més presència policial ni amb discursos alarmistes. Cal coordinació entre municipis, vies de regularització realistes i una aposta clara per l’acollida i la integració. Mentrestant, la situació es cronifica i s’utilitza com a excusa per evitar el debat de fons: el repte de gestionar la desigualtat i la migració amb responsabilitat i justícia social. No podem obviar que darrere del top manta hi ha realitats diverses, sovint marcades per la precarietat i la manca d’alternatives. No tots els casos són iguals, però el fenomen apunta a un desequilibri estructural que el sistema no resol. Simplificar-lo com un problema de seguretat és insuficient. Si volem abordatge efectiu, cal entendre les causes i no només gestionar-ne les conseqüències.