Models a seguir per a la regió CatSud

L’’economista nord-americà Walt Whitman Rostow ens va descriure l’any 1960 un model de creixement econòmic que, tot i els canvis que ha experimentat l’economia mundial des de llavors, continua plenament vigent. Rostow estableix cinc etapes, de les quals la decisiva és al tercera: el take off o l’enlairament, el moment en què un sector econòmic (o un nombre reduït de sectors) impulsen un dinamisme que es propaga a totes les activitats i acaba fent madurar un model econòmic diversificat i consistent.

Qualsevol país o territori que aspiri a impulsar el seu creixement ha de tenir clar, doncs, quins són aquests sectors que tenen capacitat per arrossegar als altres. I crear les condicions perquè es desenvolupin. És el que han fet en els últims anys a dues zones que hem visitat amb ImpulsCatSud, l’associació independent i sense ànim de lucre que neix precisament impulsar el desenvolupament econòmic i social de la Catalunya Sud. Aquests models als que em refereixo són la comarca basca de Goierri i la més propera d’Osona.

Són dos territoris de naturalesa econòmica diferent. Però la manera en què han fet les coses presenta moltes coincidències. Per començar, van identificar quin era el seu sector estratègic: la indústria del ferro a Goierri, l’agroalimentari a Osona. El segon element és l’aposta pel valor afegit, fent evolucionar els seus sectors de capçalera des de les commodities fins a l’especialització i la qualitat. Un camí que, i aquest també és un punt en comú, només es pot transitar amb el coneixement com a company de viatge. I, tot plegat, i aquesta és la mare dels ous, impulsar-ho amb fronts comuns públicoprivats que permeten sumar recursos i energies, superant les divisions internes territorials. Anar tots a una, en definitiva.

A la demarcació de Tarragona necessitem prendre bona nota d’aquests casos d’èxit. És la màxima que tenim a ImpulsCatSud i és la que tenia el projecte Regió del Coneixement que la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Diputació de Tarragona van perfilar l’any 2016.

Cal recuperar aquell esperit per donar contingut concret a la marca CatSud, identificant els sectors estratègics i donant forma als instruments que necessitem per impulsar el seu desenvolupament en un moment de grans canvis a l’economia mundial i, per tant, també de grans oportunitats.

Motors del territori com la química o el turisme, activitats amb un gran potencial com la logística, sectors emergents com el tecnològic, sense oblidar la fortalesa de l’agroalimentari, han de ser els tractors d’aquest take off del que parlava Rostow. Però per afavorir-lo necessitem una estratègia territorial impulsada per organismes com els que tenen a Goierri o Osona, entre d’altres. Em refereixo a agències que canalitzin la col·laboració públicoprivada des del punt de vista de la captació d’inversions, el foment de l’emprenedoria, la formació, captació i retenció de talent, etc. I que permetin superar les tradicionals divisions que, lamentablement, hem tingut en el passat i que han tingut com a conseqüència la pèrdua d’oportunitats. Un error que no podem tornar a repetir. En hi posem?