Un entrepà pòstum

Vaig conèixer Eduard Boada de la mà del Pep Fèlix Ballesteros quan era alcalde. Les autoritats tenien més possibilitats d’obtenir l’única taula del local, de manera que vam poder esmorzar entaulats. No recordo ben bé tots els ingredients de l’entrepà que em va preparar el popular tascaman. Sí que recordo que, abans de decidir la preparació que m’oferiria em va fer una llambregada de dalt a baix i amb un aire de retratista es va posar mans a l’obra davant del seu cavallet de pintura, vull dir davant d’aquella planxa única, plena de sabors secrets. Boada feia entrepans d’autor. «No coneixes Tarragona si no has estat mai a Can Boada», em va dir Ballesteros. És cert que una ciutat és els seus monuments, els seus carrers, però, sobretot, la seva gent. Boada ha transcendit tant que fins i tot la IA (intel·ligència artificial) elabora recreacions casolanes dels seus badalls. Per exemple, l’entrepà de botifarra amb anxoves. «El contrast de la botifarra calenta amb les anxoves fredes és clau», diu la recepta. L’altre secret és sevir els sandvitxos amb un aforisme: «Aquest entrepà no alimenta només l’estómac... també alimenta l’ànima». Tarragona ha reconegut la feina d’Eduard Boada per a la ciutat nomenant-lo, a títol pòstum, Fill Adoptiu (era nascut a Nulles). Va ser pregoner de Santa Tecla i la Generalitat li va atorgar la medalla Macià. La distinció de Fill Adoptiu arriba tard, però almenys la família ha pogut gaudir aquest agraïment de la ciutat que tant va estimar. El de sobrassada amb mel també és molt sorprenent.