L’abús sexual,
la pitjor cara
de l’esport

José Luis Solans és professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la Universitat de Lleida (UdL).

El món de l’esport no es tan idíl·lic i bucòlic com pot semblar a primera vista. L’esport pot ser una font de valors i aspectes positius, i una activitat lúdica i saludable, però també hi ha l’altra cara de la moneda, amb efectes devastadors. El món de l’esport es un món real i per tant també està fet de trampes, il·lusions fictícies i pot crear falsos mites amb peus de fang i també pot arruïnar la vida. Lamentablement l’esport no s’escapa a la violència sexual. L’activitat esportiva regala, a qui s’hi dedica, una infinitat de d’alegries, sentiment d’equip, de pertinença a una família, de superació, sacrifici i esforç. Els èxits saben millor, perquè tens al costat gent que t’aplaudeix i les derrotes es converteixen en aprenentatge. Però darrere de la foto mediàtica mossegant una medalla, a vegades s’amaguen històries esquinçadores. Els abusos i les violències sexuals transformen el somni en un malson i porten als protagonistes al límit. L’abús sexual es una xacra social i un problema de salut pública; les seqüeles per als nens/es en l’esport i adolescents víctimes d’abusos poden acompanyar-les la resta de les seves vides.

Hi ha centenars de casos de violència avui en el món. En Espanya segons un estudi oficial, el 65% dels menors han patit violència psicològica i el 35%, violència sexual durant la pràctica esportiva i en els últims 3 anys, tres entrenadors han estat condemnats a més de 15 anys de presó per abusos sexuals a menors; també ha sortit a la llum, entre molts altres, el cas del ex-director de futbol base del Barcelona, per abusos sexuals, en una escola de Barcelona. En EEUU, un centenar de víctimes del depredador sexual Larry Nassar ha demandat al FBI, pels errors i negligències, en la seva investigació sobre els abusos comesos a l’equip americà. Nassar, metge de l’equip olímpic de gimnàstica femenina, de gran prestigi en el seu moment, avui dia en presó, pels abusos sexuals sobre gimnastes de l’equip i que aprofitant-se de la seva fama d’intocable, tramava violacions i assetjaments sexuals continus. Simone Biles, supervivent de l’abús sexual, que s’ha convertit en una referència i un model per a tantes persones, va criticar a les autoritats, culpant tant al metge com al mateix sistema que ho va permetre i tolerar.

Els experts coincideixen que hi ha molta gent en l’esport a nivell de direcció, metges i d’entrenadors que no està capacitada per aquest càrrec ni pel nivell de coneixements, de gestió humana, tècniques d’ensenyament, tècniques a nivell psicològic ni d’especialista en educació a la gent més jove.

Què engloba la violència sexual? Doncs actes diversos: des de bromes, insinuacions de caràcter sexual, exhibicionisme, realitzar fotografies vestuaris, humiliacions, insults, faltes de respecte, xantatge, mostrar pornografies, tocaments, fregaments, abús, agressió sexual.. L’abús sexual és un delicte que es comet a l’ombra, sota la llei del silenci, de la por i del xantatge emocional. En l’esport hi ha asimetria de poder, perquè dels entrenadors depenen els èxits esportius dels nens i nene. I els que abusen ho saben i utilitzen amenaces i el silenci.

Com s’erradica el problema de la violència? Fer que l’esport sigui un espai si d’exigència, però sempre saludable i lliure d’abusos. Protegir no significa sobre-protegir, significa un espai de franquesa, convivència, amistat, confiança i llibertat per exposar els problemes, resoldre’ls i donar-los solucions als nens.

Però és important disposar de protocols, establint criteris bàsics i clars per afrontar els problemes de la violència sexual en els infants i adolescents. Uns protocols que puguin identificar i detectar comportaments i sobre tot ajudar a la prevenció. Però els protocols serveixen si s’apliquen, en cas contrari es paper mullat. En el supòsit que es cometi un abús o violació, s’han de disposar d’eines perquè l’esportista pugui sentir-se protegit i recolzat durant la denúncia. Un Pla serveix perquè els esportistes, federacions i responsables puguin enfrontar-se a aquesta xacra social i erradicar-la de tot l’àmbit esportiu. Els eixos fonamentals què s’ha de basar el Pla és la sensibilització, implementació d’un programa d’educació en valors, formació mínima en matèria de prevenció i compromís de tolerància zero amb qualsevol conducta que pugui ser constitutiva de violència sexual, de tot el personal de l’organització i també els usuaris o esportistes. Es primordial per la gent de l’esport comptar amb el suport d’un professional expert que sàpiga escoltar-te.

Al respecte, ja disposem d’un Protocol Marc aprovat pel Govern de la Generalitat. Per altra part, el protocol del FC Barcelona «contra qualsevol violència que afecte als nens/es i joves» ha rebut els elogis de l’ONU. L’esmentat Pla indica de manera detallada com actuar davant la sospita o l’evidència que menors de l’entitat puguin patir «agressions físiques o verbals, abusos sexuals, negligències o assetjaments» per part d’altres nens o adults, aliens o no al Club. El protocol beneficiarà a 200.000 menors, els de la Masia, les 34 Escoles Barça Academy repartides pel món i la Fundació FC Barcelona.

Sempre me’n recordaré del testimoni d’una esportista americana durant el procés judicial a Larry Nassar: «Vaig ser sexualment agredida, però no perquè estigués assabentada o perquè fos ingènua, sinó perquè simplement era una nena. Però en un futur nosaltres podrem caminar amb fermesa, esperança i llibertat, amb aquesta força que hem guanyat, desprès dels terrorífics actes que vas cometre. Això és una cosa que mai seràs capaç de fer-ho tu».

La prevenció d’abusos sexuals en l’esport es cosa de tots/es.