La fi de les quotes lleteres, reptes i oportunitats

Era crònica d’un final anunciat: 31 de març, fi de les quotes lleteres instaurades per la UE el 1984 per limitar la producció de llet i mantenir uns preus rendibles per als productors. Ho vaig dir el mes passat i insisteixo, malgrat les quotes, el productor lleter ho ha passat més malament que bé, espe- cialment en aquests últims anys.

I ara cal veure si som capaços d’afrontar els reptes i les incerteses d’aquest nou context liberalitzat per convertir-les en oportunitats per al sector que ens permetin garantir el futur de les nostres explotacions, que tenen un paper essencial en el desenvolupament rural i la fixació de la població en el territori i de la nostra indústria, ja que si ens atenem al consum, és evident que som clarament deficitaris en la producció de llet, estem important llet per al nostre consum, i ho podem ser molt més en un context globalitzat en el qual s’estan incorporant mercats emergents com l’asiàtic, que ara ha descobert la llet.

Tenim oportunitats? Segur! La demanda té recorregut. Però hem de ser capaços de sumar i generar massa crítica, d’aportar valor afegit a les nostres produccions de llet i derivats. El mateix sector ha evolucionat concentrant-se, i passant de les més de 4.300 explotacions que hi havia fa uns 25 anys a les 786 actuals malgrat els impediments que hi ha posat l’Estat, com la impossibilitat transferir quota sense explotació, i aquest fet ha impedit el creixement de mitjanes i grans explotacions del nostre país, per tenir un major potencial de competitivitat.

Tenim solucions? Sí, i aquestes impliquen tant l’aprovació d’un nou paquet lacti, amb l’objectiu de fer el sector més competitiu davant l’alliberament de les quotes, com fer els deures per millorar encara més la nostra competitivitat i evidentment per ampliar la nostra presència al mercat mundial.

Tenim explotacions mitjanes i grans, tecnificades, modernes, eficients; tanmateix, hem de reforçar tots els fronts possibles per garantir-ne la competitivitat: inspeccions, venda a pèrdues, codi de bones pràctiques –en què hem estat pioners a l’Estat– promoció de la llet i dels productes làctics derivats, i la promoció de productes làctics amb DO o IGP.

El més important de tot, però, perquè totes aquestes mesures siguin realment efectives, és generar massa crítica, concentrar l’oferta i per això vull encoratjar els ramaders del sector de la llet, les cooperatives, les organitzacions de representació agrària, la indústria, i l’Administració a constituir Organitzacions de productors, i agrupacions o associacions d’organitzacions de productors fortes i ben estructurades.

Aquesta és l’única eina que la UE vol i demana com a interlocutors. Però no només pels beneficis que pot tenir l’existència dels programes operatius i dels diners que poden arribar d’Europa en funció de la producció, sinó per la força que es pot tenir a l’hora de negociar els contractes i els preus. Imprescindible per a la supervivència del sector. Quan hi ha un repte com el que se’ns planteja a partir d’avui, nosaltres podem veure-hi oportunitats o podem veure-hi obstacles.

Jo sóc més d’afrontar aquest repte des del punt de vista del que s’ha fet fins ara, amb aquest procés de concentració i veure-ho –insisteixo– com una oportunitat, no pas com un dèficit i crec, sincerament, que el nostre país avui està més ben preparat per afrontar aquest repte de la desaparició de les quotes lleteres, perquè hi ha major competitivitat, perquè hi ha major tecnificació, perquè hi ha major professionalització del sector que al nostre país s’ha sabut adaptar a aquestes necessitats.