Luis Buñuel era un dels nostres ídols i no ens estranya que triés Mèxic com a residència d’exili. No existeix un país més surrealista que aquell i mira que resulta difícil superar Espanya en aquest apartat de la sorpresa contínua, de la baralla perpètua amb allò que dicta el sentit comú.
Un professor universitari d’aquelles terres llunyanes ens expressava dies enrere la seva preocupació per un fenomen creixent del qual ningú s’ocupa en un país que posa el focus en altres prioritats. Per exemple, que el narcoestat en puixança no es mengi del tot la democràcia, sempre delicada i en perill. Deia el mestre que el jovent s’ha llençat de cap a les apostes esportives amb un delit digne de l’edat i dels temps que corren. Volen adrenalina, immediatesa, via fàcil, aventura i ja els hi pots parlar dels riscos de caure en la ludopatia que no et fan gens de cas, et titllen d’anacrònic, desfasat, renyit amb el signe dels temps.
El jovent s’ha llençat de cap a les apostes esportives amb un delit digne de l’edat i dels temps actuals
L’interlocutor amplia els arguments de la incongruència absoluta: La Lliga mexicana és avui patrocinada per una casa d’apostes que, a base de publicitat tant ferotge com agressiva, s’ha fet un enorme espai en la societat. Ara aposten per tot, per qualsevol fotesa vinculada a l’atzar de la pilota: Qui farà la sacada inicial, en quin minut arribarà el primer gol o quants córners traurà l’equip visitant. Per si faltava canvi pel duro, el patrocinador ha comprat uns quants clubs de l’elit i ja s’especula amb un evident conflicte d’interessos que alterarà la competició a gust i vènia del poderós que posa la milionada de pesos a les butxaques de cada institució. Tal com passa arreu, en lloc d’afrontar el problema, sembla que han decidit escombrar-lo sota la catifa, mirar cap a una altra banda i xiular com si res no passés. El panorama es planteja esfereïdor si el mòbil t’ajuda com a via fàcil per a realitzar l’aposta i t’ho posen a preu de cervesa consumida en un bar. Ja no és cobdícia pel que puguis guanyar malgrat sàpigues que sempre perdràs. Són ganes de sentir-se viu, de notar sensacions que et treguin de la monotonia.
Sempre es diu que la realitat corre molt més que les lleis reguladores, però en el cas de les noves tecnologies, l’avantatge que van prenent arriba a extrems. No hi ha manera d’atrapar el ritme de novetats i els canvis que comporten encara que desitgis fer-ho des de l’autoritat democràtica, des del parlament corresponent. El professor mexicà ens va desgranant un seguit d’efectes col·laterals equiparables a pèrdua rere pèrdua en la voluntat, el control i tants altres aspectes que la immaduresa juvenil és, mancada d’experiència, incapaç de sospesar en la seva gravetat. Si acostem el fenomen aquí, és evident que ningú no en parla d’apostes esportives. Agafen notorietat pública en sufragar espais futbolístics de notable audiència, però sembla que no vagi amb nosaltres, no ens afecti en absolut. Un altre element més que escapa a l’observació i a la denúncia, funcionant com funciona en silenci i sota l’epidermis social. De tant en tant, sents una sospita, una notícia breu, una possibilitat de vendre partits i prou, no fos cas que el dubte creixi i amenaci la prosperitat del negoci.
El futbol va deixant de ser el que era, allunyant-se de la identitat que el feia part del lleure
Així, a poc a poc, de manera inexorable, el futbol, com tantes altres coses de la nostra rutina, va deixant de ser el que era, allunyant-se de la identitat que el feia proper i part significativa del consum de lleure. Canvia la pell, l’aspecte i no ens adonem del monstre en què es va convertint. Tota la vida hi ha hagut tripijocs al futbol, gent que s’ha venut i gent que ha volgut comprar, però ara anem molt més enllà perquè hem deixat entrar un virus que s’ho pot carregar de cap a peus en benefici d’uns murris i greu perjudici social. Si vull que el meu equip sigui potent, no queda altra alternativa que rendir-se a l’evidència dels nous temps, seria la lectura paral·lela.
Avui parlem del futbol a Mèxic, però podríem fer-ho de ‘lobbies’, de sectors financers que dicten a voluntat com hem de viure en aquests temps tan complicats.
Lo más leído
Lo último