Armand Puig ha estat nomenat pel Sant Pare president de l’Agència de la Santa Seu per l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de l’Ensenyament en les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO), institució fundada per Benet XVI. És un acrònim d’aquells tan curials, però que podem traduir ad libitum al vocabulari civil, sempre més lleuger, com el director general d’Universitats del Vaticà, probablement la cartera del ram amb més centres docents i investigadors de tot el món.
El doctor Puig arriba a Roma amb el millor equipatge possible: la meritocràcia. Els puc assegurar que tots els acadèmics catòlics que conec, de Nova York a Roma amb escala a Madrid, consideren la seva auctoritas. El seu llibre Jesús, un perfil biogràfic (Proa, 2004), traduït a diverses llengües, és de referència per a estudiosos, exegetes i hermeneutes, i ha dedicat molta recerca i docència als evangelis i el Nou Testament; però no s’atura aquí la seva producció intel·lectual, capaç d’escriure un llibre tan interessant com bellíssim sobre El Sagrament de l’Eucaristia (Col·lectània Sant Pacià, 2023) i d’endinsar-se en els misteris liturgicoarquitectònics de la Sagrada Família. Va posar al mapamundi la Facultat de Teologia de Catalunya quan va ser-ne degà, i on és professor, i com a rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. La traducció ecumènica de la Bíblia al català (Claret, 2011) no s’explica sense la seva coordinació, com les il·lustracions de Perico Pastor, sens dubte les més sentides i precioses des de les de Gustave Doré a l’edició de Torres Amat (Montaner i Simón, 1884).
Però el doctor Puig també és mossèn Armand, consiliari de la Comunitat de Sant Egidi, que cada divendres, durant un munt d’anys, feia cap a Tarragona i es dedicava a ajudar els sensesostre, sovint amb la col·laboració de la Fundació Bonanit i la seva relació personal i afectuosa amb Antoni Coll, estimat company de pàgina. Per Nadal, mossèn Armand organitzava un dinar multitudinari dels ‘pàries de la terra’ que encara sobreviuen a La Internacional, amb regals per a infants que segurament només tindrien aquella joguina, i s’entestava a no oblidar el nom de ningú, transgredint santament aquesta mala praxi d’anomenar «ciutadans anònims» els qui no gaudeixen de notorietat pública.
Ens coneixem de fa vint anys, temps per trenar una bona amistat, a partir de les reunions que ell va engegar del Grup de Reflexió Teologia, Literatura i Arts, a la Facultat de Teologia, l’antic Seminari de Barcelona. És un espai de debat interconfessional absolutament enriquidor, on he tractat altres cracs de la intel·lectualitat orgànica de l’Església, com l’eminent biblista Agustí Borrell, vicari general dels Carmelites; el catedràtic de Dret Canònic de la Universitat de Barcelona, Santiago Bueno; el monjo benedictí Jordi-Agustí Piqué, que va ser mestre de capella i director de l’Escolania de Montserrat i actualment presideix el Pontifici Institut de la Litúrgia, a Roma; el degà actual de la Facultat de Teologia, expert en patrística, Joan Torra i Bitlloch; Jaume Angelats, un teòleg de molta trajectòria, actual rector de Cadaqués, delegat episcopal del diàleg interreligiós de Girona i ara coordinador del Grup de Reflexió... On també vaig conèixer el nostre arquebisbe, Joan Planellas, que va ser degà de la facultat, gran amic d’Armand Puig, al seu costat, ad dexteram, quan va prendre possessió del càrrec –diguem– a la catedral de Tarragona i va ser l’encarregat de llegir la butlla pontifícia.
La tradició de catalans a la Cúria ve de lluny i és significativa; enunciaré només tres dels noms que he conegut, tots tres al cimall de les seves institucions d’abast universal, i que em van produir una impressió forta. Monsenyor Valentí Miserachs, que va presidir el Pontifici Institut de Música Sacra, avui mestre de capella de la basílica de Santa Maria la Major; Lluís Clavell, catedràtic de metafísica, que va ser rector de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, de la prelatura de l’Opus Dei; i el pare Pius-Ramon Tragan, que va ser secretari de l’abat Escarré i rector del Pontifici Ateneu de Sant Anselm, la universitat dels benedictins, un gran expert en l’evangeli de Sant Joan.
I ara, doncs, el nostre home al Vaticà és Armand Puig i Tàrrec, la Selva del Camp, 1953, prevere de l’arxidiòcesi de Tarragona, promotor acadèmic de l’antiga Tàrraco cristiana, amb despatx a la Via della Conziliazione, 5, davant per davant de la plaça de Sant Pere, per anar a peu a despatxar amb el Papa.