El Priorat és aquella terra adusta i feréstega que continua seduint mans i ulls estrangers. La volen comprendre, respectar i compartir fent-ne vi. «Els meus avis tenien una empresa d’hivernacles, on hi havia moltes flors, i part de la meva infància l’he passat entre plantes. A Finlàndia encara no es poden cultivar vinyes però el meu interès per fer-ho ve de lluny i estic feliç d’haver tingut possibilitats per invertir i comprar vinyes en diferents pobles de la DOQ Priorat». Mikko Alkio és advocat en un prestigiós despatx finlandès i des de 2020, propietari de Clos Alkio, a Gratallops, un celler boutique que aspira a elaborar 150.000 ampolles en cinc anys. Des de la terrassa, s’adverteix el quadre revelador que és l’Ermita de la Consolació.
«Gratallops és un dels millors llocs d’Europa i del món per fer vins d’alta qualitat», etziba. «No he vingut a copiar res, sinó a respectar la regió i a entendre’m amb la seva gent. El meu concepte de vins és diferent. Vull que s’expressin els sòls i les varietats per elles mateixes i explorar les criances amb diferents tipus de materials, des del formigó al foudre, la fusta, la ceràmica o el vidre», comenta Mikko Alkio. Trepitja el Priorat per primera vegada el 2010 quan en descobreix els vins a La Vinya del Senyor, a Barcelona, però revela que abans ja havia identificat el valor enològic d’aquesta terra tastant un Coma Vella de Mas d’en Gil. «No és un hobby ni soc un inversor. Vull ser al Priorat mínim dues vegades al mes i viure plenament la verema. Hi dedicaré molt de temps, tot i que la meva feina d’advocat és exigent. Treballo entre 70 i 80 hores per setmana i vaig cansat. Els últims tres anys han estat molt intensos, però percebo felicitat i orgull pel vincle que hem creat amb Gratallops. No em sento estranger a Catalunya. Sé que tinc molta responsabilitat entre mans, la de cuidar vinyes, crear un aliment, però també totes les ganes», reflexiona en veu alta. I afegeix: «Aquest any hi ha poc raïm, tenim moltes idees i provarem de fer vins nous, però tot dependrà del clima». A Clos Alkio s’enfronten a la quarta verema, la segona al celler nou després d’usar les instal·lacions de la Vinícola del Priorat i Clos de l’Obac. La de 2023 serà la més complicada per l’extrema sequera, però han treballat bé el quadre comercial i els primers vins són presents a Catalunya i a Madrid i viatgen en un percentatge alt a Brussel·les, l’Índia, Finlàndia i els països bàltics. «Soc conscient que tenim el concepte, però l’hem de consolidar i ara hem de fer un esforç molt gran per crear una xarxa de vendes potent», reconeixerà.
«A Clos Alkio hi ha respecte històric però també innovació. Volem fer vins únics i especials de gamma alta, i per això hem incorporat quatre Wineglobe», diu el seu propietari. Fa encara no 10 anys que la família Paetzold Sarl de Cadaujac (França) va desenvolupar aquest recipient esfèric de vidre amb capacitat per a 220 litres on avui fermenten i fan la criança quatre vins monovarietals de Mikko Alkio. «Hi ha més expressió de fruita i puresa varietal. La forma arrodonida i el volum gran permeten polir el vi abans del pas per ampolla. Amb les primeres elaboracions que hem fet –chenin blanc, garnatxa blanca, ull de llebre i sirà– hem constatat que el vi té més frescor i tensió i un punt salí», resumeix Alkio. «El procés enològic de mínima intervenció és encara més artesà amb el Wineglobe. El vidre és un material inert, que ens permet treballar molt la transparència en el sentit més ampli de la paraula. Sabem que els raïms parlen i Wineglobe els il·lustra», assenteix. El seu és dels pocs cellers catalans que estan experimentant amb aquest envàs que costa uns 4.000 euros i que és una evolució de les tradicionals damajoanes. El resultat seran vins de vidre nascuts en sòls de llicorella. Clos Alkio abraça mètodes nous per posar segell personal als seus vins, però són conscients que el patrimoni més gran són les vinyes velles. La carinyena de 1939 que cuiden al Lloar per al vi de gamma més alta és de les poques que, amb la crisi climàtica, està demostrant avui la seva resiliència.
