Emergència per sequera

Portem molts mesos de sequera, fins i tot anys, això ho sabem tots. I ara el govern acaba d’anunciar la posada en marxa de mesures d’emergència a l’àrea de Barcelona en el termini de molt poques setmanes, si no és que plogui a bots i barrals, que no sembla que hagi de passar.

El punt crític es produirà si els embassaments de l’eix Ter-Llobregat arriben a 100 hectòmetres de capacitat. Actualment en tenen 125. Vaja, que tenim emergència al canto.

Essencialment, les mesures d’emergència consisteixen a reduir, encara més, el consum d’aigua per a tothom, indústria, agricultura, usos recreatius i ús privat. En aquest cas es reduiria a 200 litres per persona i dia i, si tenim en compte que en una dutxa de cinc minuts se’n consumeixen 100 litres, doncs ja ho tindríem.

Els darrers temporals que han recorregut la península Ibèrica en el que portem de tardor han deixat de banda Catalunya de forma global. I això ha provocat que els nostres embassaments, especialment els de les conques internes, estiguin en uns mínims històrics. Sense anar més lluny, el de Riudecanyes està al 4% de la seva capacitat. Però és que la resta no està gaire millor.

Sense bones perspectives

Tampoc les perspectives de pluges són gaire esperançadores, segons ens diuen els instituts meteorològics. O sigui que no ens podem refiar gens que el temps ens doni un respir.

Tenint en compte que ja fa alguns mesos que hi ha mesures restrictives, com que no es reguen els carrers ni els parcs i no van les fonts públiques, no queda gaire més possibilitat que restringir el consum, i aquí entren les actituds i mesures que podem posar en marxa de forma individual. De fet, ja ho vam fer l’any 2008 en l’anterior crisi d’aigua, quan el conseller de torn s’encomanava a la Moreneta perquè ens solucionés el problema.

Acudits a banda, molts de nosaltres ens hi vam posar, a estalviar aigua. Que si la galleda al costat de la dutxa per aprofitar-ne l’excedent, que si tancar l’aixeta mentre et rentes les dents o t’ensabones les mans, etc. Tot plegat ens ho podem plantejar com un assaig general pel que ha de venir, tard o d’hora.

Recordo que Eudald Carbonell va dir fa uns anys en una entrevista que estava convençut que les guerres del futur es farien per la manca d’aigua. O sigui que les coses es pot dir que estan fotudes, els recursos hídrics són finits i dessalinitzar l’aigua del mar diuen que costa molts diners. Encara que, ves a saber, potser sí que troben una manera d’abaratir-ne els costos, o qui sap si els Indis trobaran aigua a la lluna!

Conservar el que tenim

De moment no ens queda un altre remei que ser conservadors amb el que tenim. Una altra cosa és com es gestiona el que tenim, que segurament es pot fer molt millor del que es fa. Va ser molt sorprenent descobrir fa uns mesos que en una canonada de Badalona es perdien cada dia 180.000 litres d’aigua, una situació que ara ja està en vies de solució.

El que va posar de manifest aquest malbaratament va ser que el manteniment de les canonades d’aigua en general es realitza de forma bastant precària al conjunt de Catalunya, i això és responsabilitat de diverses administracions, principalment d’ajuntaments i de la Generalitat.

És una feina que no llueix, els diners que s’hi destinen no es veuen gaire, però es troben a faltar quan la situació es torna crítica, com ara. Dit d’una altra manera, mantenir les canonades i altres infraestructures no dona vots, com en pot donar per exemple una festa popular, però en pot fer perdre quan les trobem a faltar en moments crítics i això ens afecta la vida quotidiana.

Total, que governar també vol dir pensar una mica a mitjà i llarg termini, encara que no doni vots en les eleccions següents. Només s’han d’explicar bé les coses, que la població és prou llesta per entendre-ho.

Ara som on som i, més enllà d’encomanar-nos a la Moreneta tot mirant el cel, tots plegats hi hem de posar de la nostra part. Uns més que altres, evidentment.