L’estat d’ànim del Terrer. Fer molt i bones descobertes

Un petit aiguat que donés un respir a l’estrés hídric que patien els ceps aquest agost. Això demanava el Salustià Àlvarez, president de la D.O.Q. Priorat, mentre la fèiem petar a la Cartoixa d’Escaladei diumenge 21 d’agost, que era el dia que arrencava la sisena edició del festival Terrer Priorat, que dirigeix amb tant d’encert Blai Mesa.

Un festival que en aquesta edició ha programat una vintena d’actuacions que s’allargaran fins el 9 de desembre, el dia que actuarà a Falset la trombonista i cantant de 22 anys Rita Payés, nascuda a Vilassar i formada amb la Sant Andreu Jazz Band, la factoria de Joan Chamorro que ha donat Andrea Motis (que també serà al Terrer), i que ha crescut en un ambient musical: la seva mare Elisabeth Roma és guitarrista clàssica i toca amb ella al seu disc; i l’hem sentida tant amb els Oques Grasses com amb C.Tangana, i a Falset hi durà la seva collita, les seves pròpies cançons, el seu repte actual.

Parlo dels concerts del Terrer, quan ja se n’han fet tres d’aquests vint, ( a Cornudella hi ha hagut Papa Orbe i Los Científicos del Sabor i Aigua) i quan aquesta mateixa setmana, aquest divendres 2 de setembre, hi haurà Roger Mas i la Cobla Sant Jordi al Camp d’Esports de la Febró, i dissabte 3 a la Febró tant l’Anna d’Ivori, com les Roba Estesa.

I l’inaugural que va ser una coproducció del Terrer, amb Marc Vilajuana, Lu Colomina, Lia Sampai, Sandra Artigas i Martina Majó, que van construir una meravella vocal entre cant gregorià i minimalisme, acompanyat de la teoria que explicava cada peça.

Començava esmentant Salustià Àlvarez, que com la Pilar Just de la D.O.Montsant, o Toni Galceran president de la D.O. Siurana o la presidenta de Priorat Enoturisme M.Jesús Sànchez, i els representants institucionals, o productors com la Sara Pérez (que havia fet el pregó Si no fóssim rebels l’any 2020) i els dos René Barbier, es movien entre la satisfacció de l’arrencada del festival i el neguit lògic per la collita d’enguany . Aquesta mica d’aigua que necessitava la vinya per poder acabar de passar aquestes calorades extremes que anem tenint any sí, any també.

El Terrer multiplica els seus escenaris, i a més lliga música amb vi, i amb oli, amb els tastos que també són en cartell. Podríem dir que el Terrer només amb sis edicions s’ha sabut guanyar un espai, amb una proposta alternativa, fora de temporada, que permet fer molt i bones descobertes, i no només musicals; també de vins i d’escenaris. I encara més, perquè tot està molt cuidat. La qualitat és arreu, i sense grans escarafalls.

El catàleg d’aquest any, dissenyat per Gerard Joan, ens permet descobrir el talent fotogràfic del reusenc Ramon Quadrada Ornosa,que amb més de 5000 fotogràfies va documentar i interpretar el paisatge del Priorat i la serra del Montsant. Una mirada sensible per un paisatge grandiloqüent, una natura salvatge, atractiva i enigmàtica, com es diu en aquest catàleg de col.leccionista. Explicava Ramon Quadrada, que va fer arrels a la Morera del Montsant, que caminar pel Montsant suposa una revitalització per l’esperit.

És el que també acaba generant la dissenyadora i pintora de Cornudella, Montserrat Adzerias, amb la seva instal.lació a la Cartoixa: Priorat pintat amb vi, un exercici singular en l’acostament del material bandera de la comarca per fer servei de doble representació: la força icònica del vi, i el traç que deixa fent-lo servir com a pintura.

El Terrer com a model de feina ben feta. Ho segueix sent en temps molt complicats, en que la sequera s’ha volgut fet senyora dels focs i del terròs esquerdat. Mentre la justícia empaita els activistes del riu Siurana pel cartell de les aigües a perpetuïtat, en una època en que es certificat que no hi ha res permanent, ni perpetu. En que l’únic aprenentatge és el de la feina ben feta. Que el donen tants pagesos i cellers, que han sabut situar els vins del Priorat com els millors del món. Els tenim al costat de casa, i ens ho han de dir els de fora.

Els organitzadors del Terrer es pregunten si un festival és una festa, si és un element d’identitat d’un territori, si és un espai de la cultura i per la cultura, si és un dinamitzador de l’economia, i responen que sí; i es pregunten si és també un estat d’ànim, i ells responen que potser.

I jo els dic que hi tant que és un estat d’ànim: és un estat d’ànim positiu i necessari, és un estat d’ànim vital i enfortidor. Seguim els seus tastos musicals, de paisatge i de vi, i el nostre esperit es revitalitzarà.