L’hivern com a arma de guerra. Què és sinó això, el terrorisme?

Quan vaig entrar per primera vegada a la Ucraïna en guerra, ara fa vuit mesos, una de les coses que d’inici més em va impactar va ser la foscor. Quan es feia de nit, totes les llums s’apagaven. La gent sopava amb espelmes. De manera deliberada, no encenien els llums de casa perquè, en aquells moments inicials de la guerra, hi havia la creença que els avions russos podien sobrevolar les ciutats per bombardejar-les. Sense llums, se’ls faria molt més complicat encertar on disparar les bombes.

Vuit mesos després, les espelmes tornen a il·luminar l’interior de les cases del país. Ara, però, no és per tàctica sinó per necessitat. Bona part del país s’ha hagut d’habituar a viure sense llum per culpa dels atacs contra les infraestructures energètiques.

Simbologia i propaganda

També va d’això la guerra. Amb aquesta lògica, hem encetat la setmana veient el president rus, Vladímir Putin, conduint un Mercedes a través del pont de Kertx, un altre element carregat de simbolisme perquè és el que uneix la península de Crimea amb la Rússia que se la va annexionar il·legalment l’any 2014. Ara fa justament dos mesos, el 8 d’octubre, en un altre acte de gran càrrega simbòlica, una bomba ucraïnesa va fer saltar pels aires bona part del pont.

La humiliació que això va suposar per Putin va ser l’espurna que va propiciar el canvi d’estratègia. Com a resposta, l’endemà mateix va llençar el primer atac massiu contra la infraestructura elèctrica ucraïnesa. L’objectiu dels míssils, ara, eren les centrals elèctriques i instal·lacions de gas. A les portes de l’hivern, Rússia decidia atemptar contra l’electricitat i la calefacció de les llars dels ucraïnesos. Des d’aquell moment, els atacs contra aquests objectius –no cal dir que bàsics per la supervivència de la població civil– han estat una constant. L’últim, el vuitè en dos mesos, aquesta mateixa setmana.

70 míssils disparats per Moscou. Segons el comandant de les forces aèries ucraïneses, 60 van poder ser interceptats per les defenses antiaèries. Pel portaveu del Ministeri de Defensa rus, «Moscou ha destruït els 17 objectius escollits». Els objectius escollits eren, novament, infraestructures energètiques. Míssils contra aigua i llum. Companys d’allí m’expliquen que a Odessa estan sense aigua ni electricitat. A Kíiv, la capital, el 40% de la província també s’ha tornat a quedar sense subministraments. Aquesta matinada estaven a 7 graus sota zero.

Socialitzar (encara més) la guerra

Com a estratègia. No és res que vingui nou. A Ucraïna mateix, els atacs i bombardejos continus en zones civils des de l’inici de la guerra ja persegueixen precisament això. El primer cercle de dolor és el de l’impacte directe: colpejar, matar i destruir al punt precís de l’impacte. Però encara més potent que el cràter és l’onada expansiva. El segon cercle: la por. Que siguis conscient que la bomba demà pot caure a casa teva. Tu pots ser el següent. La simple amenaça socialitza l’efecte de l’impacte i multiplica el patiment de la població civil enemiga. Una estratègia que arriba a la seva màxima expressió quan la bomba cau sobre una estació elèctrica. Un sol míssil que impacta a la vida de tothom, indiscriminadament. Molt menys cridaner que l’estol de mort i destrucció que deixa un bombardeig, però amb capacitat per generar molt més dolor. L’hivern com arma de guerra contra la població civil. Què és, si no això, el terrorisme?

Actualment treballa a Catalunya Ràdio, on durant quatre anys ha coordinat i sotsdirigit ‘El matí de Catalunya Ràdio’. També ha treballat a Televisió de Catalunya, ‘La Vanguardia’, TAC12 i Tarragona Ràdio. És professor al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.