La cursa de l’amnistia

Ningú va dir que seria fàcil. Passa sovint allò que allò que per uns és blanc, per uns altres és negre, i en política això passa cada dia. Els resultats de les eleccions generals del juliol van donar uns resultats que fan que Pedro Sánchez pugui aprofundir aquesta legislatura en això de la realitat plural d’Espanya.

Els suports que necessita a totes i a cada una de les votacions que passen pel Congrés farà que allò de la necessitat i la virtut, i per tant dels vots d’ERC, de Junts, de Bildu, PNB, BNG, i tots els que el van fer president, l’hagin de fer repassar bé tots els textos, i negociar bé cada mesura que vulgui tirar endavant.

L’amnistia pel procés, pedra angular d’aquest acord, si més no amb els partits independentistes catalans, ha sigut també el revulsiu de PP-Vox i d’una part dels jutges, que fins i tot ja tenen una guia per recòrrer el text a Europa, quan l’hagin aprovat.

Ho hem anat veient aquestes setmanes, on primer el jutge Garcia-Castellón, i des d’aquesta setmana el jutge Aguirre, han anat allargant les instruccions dels casos Tsunami, i del cas Volhov, mirant, com qui regira les escombraries, que hi ha material bo per cremar, bo per evitar que Carles Puigdemont, i Marta Rovira, no es puguin acabar beneficiant de l’amnistia.

I com qui juga al gat i a la rata, si el PSOE posa –pensant que el text superi possibles entrebancs a la justícia europea– una línia vermella, que és que no s’amnistiin els delictes de terrorisme. I aquí fill meu ja tenim el festival, que després via esmenes s’ha volgut detallar quin perfil de terrorisme en queda fora i mira d’evitar dilacions, que la llei s’apliqui, i que caiguin les mesures cautelars.

I si el text inclou la paraula terrorisme, o traïció, no pateixis que aquests jutges et diran que Carles Puigdemont estava al cas de la invasió d’Ucraïna gràcies a la seva «entesa» amb els russos.

El jutge Aguirre, en un cas insòlit, en una entrevista a una televisió alemanya, escampa les seves impressions, Garcia-Castellón fa declaracions públiques contra l’amnistia. Però tant és, tan li fa. El seu objectiu és doble: evitar que l’amnistia arribi a tothom, i de retruc fer fracassar el Govern de PSOE-Sumar.

El PP allarga terminis al Senat, dos mesos, i després de la votació d’aquest vespre, amb Junts en contra del text, hi haurà un altre més al Congrés perquè refacin el dictamen de la Comissió i que convenci tothom que l’ha de votar. Junts hi veu uns forats que no el convènce’n, ERC malgrat els forats i pensant que no hi haurà manera de blindar-la, aposta per tirar-la endavant, Sumar i PSOE volien seguir endavant sense retocs.

Ara hi haurà temps, tot i que sempre n’han tingut, per examinar línia a línia, paraula a paraula. El PP podrà seguir convocant manifestacions, i fent gira, per explicar tots els atemptats que per ells suposa el text, el pacte, i el 2017 a Catalunya.

El canvi de posició de Pedro Sánchez, forçat a acceptar una amnistia que no veia clara fa uns mesos, s’acompanya d’un intent de viure la legislatura fent tornar a la política el que ha anat a petar a mans de jutges i de la polícia patriòtica.

Guerra bruta i trepig de drets que té l’Operació Catalunya com a màxim exponent de casos més propis d’un règim totalitari que d’una democràcia. És clar que les escoltes de Pegasus, més modernes, segueixen la mateixa praxi.

Ben cert que per millorar el text de l’amnistia hi haurien de treballar tots, PP inclòs, perquè tots tenen talls per llençar a l’olla, i tots se’n poden acabar beneficiant. Veurem si la legislatura portarà algun altre reconeixement de la diferència, com que es pugui parlar en català (si ser interpretat) al Congrés, o si ja som a la platja.