Pressupostos participatius i transparència municipal

La participació dels ciutadans en la resolució dels problemes que els afecten directament ha estat sempre un indicador de la salut de la democràcia d’un municipi; aquest concepte ha motivat molts discursos teòrics i també ha provocat algunes controvèrsies entre experts i polítics, tot i això, en l’actualitat sembla constituir una esperançadora realitat a molts pobles i ciutats de Catalunya.

Un exemple que a la pràctica pot resultar molt entenedor per explicar de què va aquest concepte és el dels anomenats pressupostos participatius; una mena de mecanisme de democràcia directa que va néixer l’any 1989 a Porto Alegre al Brasil, encara que aleshores els seus promotors, a banda de fer intervenir els ciutadans en la cosa pública, el que volien era contribuir a fer justícia social, és a dir, a reduir diferències econòmiques i d’estatus entre els ciutadans.

El model català instaurat ja fa també algunes dècades a casa nostra és molt més pragmàtic i menys ambiciós; tal com podem concloure de les experiències conegudes, del que es tracta és de posar una petita part del pressupost anual d’un ajuntament en mans de la voluntat de la ciutadania, no de tota, és clar, sinó d’aquella que s’apunti a fer propostes i a votar-les.

Exercicis d’aquesta mena són anomenats pels sociòlegs com a simulacres participatius, no ho diuen amb la intenció de menystenir-los, sinó per expressar que en realitat el que es du a terme és un projecte voluntarista amb vocació participativa més i que va més enllà del valor de la seva representativitat.

La metodologia del funcionament d’aquesta proposta de democràcia directa és molt variada; l’any 2019, la Diputació de Barcelona va publicar un llibre que recollia diferents experiències de dins i fora del nostre país, entre altres coses, deixava clar que si es feien bé les coses, aquesta mena de pressupostos podien convertir-se en activitats socials de qualitat participativa. Què s’havia de tenir en compte per avaluar-los?: el moment en què es duien a terme, el disseny del procés seguit, la manera com es feia la recollida i el filtratge de les propostes i com s’acabaven prioritzant.

Perquè la voluntat de motivar la participació per part dels governs municipals fos percebuda com a positiva per part de la ciutadania, els experts posaven una condició bàsica: havia de fer-se visible la voluntat de suport polític, no solament per part de la regidoria implicada, sinó també de la resta de la corporació.

Feien també una altra consideració que em sembla rellevant i és la del fet que calia que els pressupostos disposessin de complicitat social, és a dir, que entitats, col·lectius i associacions de la ciutat, els reconeguessin com una vertadera eina de canvi; la darrera qüestió era que no estava en discussió el fet que calia tant sí com no aconseguir el màxim de participació de la ciutadania.

Donant una mirada a algunes de les propostes existents a les nostres comarques, no s’observen que els requisits esmentats pels experts es compleixin del tot, més aviat els falta encara molt per a poder concloure que han aconseguit ser experiències socials de qualitat. En general, són els pobles més petits els que ho fan millor; em sembla particularment exemplar el que fa sobre aquest tema el municipi d’Alcover, no pels resultats obtinguts, que no puc valorar, sinó pel mètode de transparència total que utilitzen, informant en tot moment de les propostes i dels vots rebuts per cada candidatura, així com el nombre de participants sobre el total de la població.

En el fons el tema de la transparència hauria d’informar tota l’activitat de govern municipal. Els nostres polítics tendeixen a amagar coses, a vegades per por i d’altres per no saber-les explicar bé, o simplement perquè creuen que no cal parlar de segons què.

En temps difícils cal ser valent per a explicar la veritat, però també cal fer-ho en temps d’alegries, tal com ha passat s Mont-roig, on el seu Alcalde ha aplegat aquesta setmana al Pavelló Municipal a més de 500 persones per explicar-los de què va el tema de la fàbrica de la Lotte, d’aquesta manera els ciutadans han pogut expressar els seus dubtes i les seves preocupacions sobre el que pot significar per a la seva vida d’ara endavant.