Un savi i un mite

Ara que la Unesco ha decidit que el bolero passi a engrandir la llista del Patrimoni immaterial de la humanitat, em ve al cap l’arrencada d’aquella lletra clàssica de La barca, de Roberto Cantoral. «Dicen que la distancia es el olvido, pero yo no concibo esa razón...» i, de fet, és una frase ideal per mantenir viva la presència d’una personalitat que va ser clau i omnipresent a Reus durant les dècades dels noranta i els dos mil i que des de fa un temps la vida ha portat a treballar com a docent i investigador a la Universitat Tècnica del Nord d’Ibarra, a l’Equador.

Albert Arnavat és doctor en història contemporània i durant més de vint anys va ser un personatge fonamental i imprescindible de la cultura i el disseny a Reus. Professor a la UB i a la URV, director de Pragma Editorial, dissenyador d’èxit, expert en comunicació visual, comissari de moltes exposicions i autor, entre molts altres de llibres com Publicitat comercial a Reus, 120 anys d’agències de comunicació, Postals de Reus, 1000 imatges de la història de Reus, El palau Bofarull i l’arquitectura reusenca del segle XVIII, Reus i el Modernisme i d’un que avui m’agradaria destacar de manera molt especial, Fortuny i Reus. La construcció d’un mite, fantàsticament editat per Viena Edicions l’any 2013.

Cert, no és una novetat però confesso que soc un ferm defensor de la idea que els bons llibres ni tenen edat ni caduquen i aquest, sens dubte ho és per la personalitat del protagonista i per la qualitat de l’autor.

Tot a la presència en monuments, carrers, topònims locals, escoles i negocis, el cert és que la potència aclaparadora que va tenir el personatge en vida i alguns anys després de la seva mort ha anat quedant apaivagada pel pas del temps i la lectura d’aquest llibre pot ser una magnífica manera de ressituar-lo. Marià Fortuny Marsal va ser una de les grans i indiscutibles figures mundials del segle XIX, la seva fama superava fronteres i les cotitzacions dels seus quadres assolien xifres astronòmiques, acaparant portades i generant tota mena d’informacions.

El llibre d’Arnavat, a banda de ser un magnífic àlbum d’imatges d’una potència i d’una vàlua informativa notables, és una documentada, molt treballada i precisa aproximació a la relació del pintor amb Reus, abans i després de la seva mort. Des d’una infantesa difícil després d’haver perdut la mare als onze anys i el pare un any més tard i criar-se a l’ombra d’un avi que era un mestre fent figures de cera fins a la seva mort massa prematura, la relació de Fortuny amb Reus i, sobretot la relació de Reus amb Fortuny, és plena de situacions interessants i anecdòtiques. Arnavat va remenar arxius, diaris, pel·lícules, llibres i ens explica coses com la darrera visita del pintor a la ciutat l’any 1863 per assistir al Carnaval. També el periple del famós quadre La Vicaria, amb la venda milionària al marxant Adolphe Goupil, els esforços de l’ajuntament primer per portar el seu cos a Reus i després per erigir un monument a la seva memòria, la complicada relació en vida amb la seva ciutat natal, les exposicions, els quadres que anava pintant, la relació amb un altre reusenc contemporani, el general Joan Prim, les publicacions d’homenatge al pintor i un seguit d’informacions precises i detallades que, degudament complementades amb les imatges de les obres i de la vida de cada dia, fan que la lectura d’aquest llibre sigui un exercici molt recomanable, apassionat i apassionant a la vegada que es consumeix quasi al ritme d’una bona novel·la d’aventures.

Esment especial mereix la saviesa i l’habilitat d’Albert Arnavat a l’hora d’explorar i presentar la vida de Fortuny i fer-ho d’una manera singular, establint i documentant tot el que fa referència a Reus, ja sigui de manera directa o indirecta amb documents com imatges de l’àlbum familiar, apunts infantils, cartes personals, dibuixos del seu enterrament a Roma o cròniques poètiques d’autors com Joaquim Maria Bartrina, el nomenament com a soci de mèrit de Centre de Lectura o els actes de commemoració del seu centenari.

Un llibre que val la pena tenir per gaudir-lo sense embuts i per comprovar de manera fefaent que l’admiració profunda que personalitats com Carles Soldevila o Salvador Dalí sentien per Marià Fortuny no era en absolut fruit de la casualitat, verificant també que Arnavat té la virtut i l’habilitat de fer-ho fàcil amb l’ajut d’un treball d’edició rigorós i brillant.