Vellesa i veritat

En un món de soroll i velocitats, de superficialitat i de lleugeresa, és d’agrair trobar mitjans especialitzats escrits amb ànima i calma. Més endavant entendreu perquè ho dic. fa un parell de setmanes es va celebrar la 3a edició de la Barcelona Wine Week (BWW), que vol ser aparador dels vins espanyols de qualitat i esdevenir un certamen referent a nivell internacional.

Va camí de ser-ho amb una trajectòria encara curta però plena d’encerts. Hi ha hagut espai per a compradors –unes 8.000 reunions de negocis–, per a tastadors –s’han servit més de 185.000 copes en tres dies– i per a oients disposats a comprendre i entendre el vi.

Les taules rodones, ponències i tastos han girat al voltant de la diversitat i la riquesa dels sòls, d’aquell tros de terra que hi ha sota el cep que és el reservori d’aigua i d’oxigen, de minerals, de microorganismes i de matèria orgànica que l’alimenten. I que matisen indefectiblement el caràcter del vi, donant-li tipicitat i virtuosisme. S’han mostrat els sòls volcànics, de llicorella, d’albariza, de còdols, granítics, argilosos... «Els nostres sòls, al Priorat, tenen foc i pateixen set», exclamava l’enòloga Sara Pérez.

Amb intervencions com la seva, hem comprovat que avui, si no és per consciència ara ja és per necessitat, els viticultors han de redoblar els esforços a la vinya per adaptar-se a l’emergència climàtica i afavorir que el cicle de maduració del raïm sigui complert i reposat, malgrat els episodis de sequera i les onades de calor que l’acceleren i el pertorben.

Hi ha hagut ponències interessants i persones influents compartint coneixement amb un programa d’activitats dissenyat, en gran mesura, per Enoaula. En comentaré dues. La periodista Amaya Cervera porta més de 25 anys dedicada a la comunicació del vi. L’exerceix amb discreció i modèstia, rigor i honestedat.

El sector necessita persones que el narrin amb profunditat, que convidin a reflexionar i plantegin crítiques constructives. El 2014 va crear la plataforma bilingüe Spanish Wine Lover amb Yolanda Ortiz de Arri i, amb encara no 10 anys, s’ha convertit en un mitjà especialitzat, influent i reconegut.

El que deia a l’inici. Cervera va ser a la BWW per explicar com comunicar millor el món del vi i la seva recepta inclou propostes senzilles però molta voluntat. Parlar amb veritats, ser coherents, identificar aspectes diferenciadors, utilitzar referències històriques, conèixer el context de la regió, cuidar la imatge, confiar en allò que tenim i refinar-ho constantment.

Atrevir-se, ser valent i si cal despentinar-se una mica. I ser inspirador i no copiar mai. Va deixar clar que Espanya té bagatge històric, una gran diversitat geogràfica i climàtica, varietats autòctones, vinyes velles, un percentatge alt de vinya ecològica, estils propis i relleu generacional.

Va citar històries consolidades del vi espanyol com la fascinació del Priorat, la longevitat de Rioja, la viticultura heroica a la Ribera Sacra, les Canaries i el sabor volcànic, Galícia i l’Espanya Atlàntica, les garnatxes de Gredos i l’imperi de Vega Sicilia. I va plantejar-ne de futures, basades també amb el patrimoni de vinya vella, el Mediterrani, les varietats recuperades, els escumosos atlàntics, la Rioja del terroir, els nou Xerès i els vins en altitud.

Una mirada, la d’Amaya Cervera, que lliga amb la de la Master of Wine, Sarah Abbott. Ella és impusora de The Old Vine Conference, una associació sense ànim de lucre que busca salvar el patrimoni de vinyes velles d’arreu del món i posar en valor els vins que hi neixen. Ens va descobrir el seu gest altruista a la BWW.

Espanya hi té molt a dir perquè probablement és el lloc del món on se’n troben més, però potser encara no se’ls dona el valor que tenen. Abbott va parlar de les vinyes velles com a «muses per als viticultors, pòlisses d’assegurança per al futur, obres d’art genètiques que contribueixen a la biodiversitat. No són un tema sentimental sobre el passat, són identitat i resiliència».

Ai, la vellesa. Tant pendent de reconèixer-la. També al camp. Quant ens convindria escoltar-la, atendre-la i enaltir-la. Sort que, en silenci, ja ho fan els grans vins quan ens omplen la boca.