El 28 d’abril (Dia Internacional de la Salut i la Seguretat) en el treball no pot ser com el d’altres anys, ja que ens enfrontem a una crisi sanitària mundial, com no es recordava des de fa més d’un segle, que ha portat als sistemes sanitaris més enllà dels seus límits, ha paralitzat gran part de l’activitat econòmica i, el que és més greu i dolorós, s’ha dut desenes de milers de vides només a Espanya.
Per això, el record aquest 28 d’abril és per a aquestes víctimes, per als seus familiars i amics i companys i companyes de treball, però també per a les persones treballadores, que encara a risc de la seva salut, han donat la batalla a aquesta malaltia en primera línia.
Són els treballadors i treballadores dels serveis essencials, com ara: sanitaris, transportistes, treballadors de camp, dependents, treballadors i treballadores de la neteja, cuidadors i cuidadores, personal dels cossos de l’ordre i seguretat de l’Estat. Tots ells, han demostrat la importància de la classe treballadora per garantir el funcionament de la nostra societat.
Des de la UGT i CCOO considerem que la pandèmia ha posat de manifest una realitat: la salut laboral és indissociable de la salut pública. De fet, els contagis en l’àmbit laboral i en els desplaçaments vinculats han estat importants vectors de propagació de virus.
Han quedat en evidència les polítiques que pretenen prioritzar els beneficis empresarials sobre altres drets prioritaris com són la salut i el treball, en unes condicions dignes. Així, les polítiques d’austeritat imposades per abordar la crisi de 2008 van arrasar els drets socials i laborals. Fruit d’aquestes retallades es van delmar els serveis públics, que ara es revelen imprescindibles, com la sanitat pública. També es van reduir les inversions en prevenció de riscos laborals en les empreses i de finançament de polítiques públiques actives en matèria preventiva.
La conseqüència va ser clara: pitjors condicions de treball, major precarietat laboral, i un repunt, en l’última dècada dels accidents de treball, i de les malalties professionals, encara que segueix existint una infradeclaració d’aquestes.
Però des de l’aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, fa 25 anys, s’ha desvirtuat la prevenció i, en molts casos, s’ha contemplat com un negoci, no com un dret, en externalitzar la gestió. A més, s’han evidenciat també els buits institucionals i l’escassa actuació pública per regular mínimament «el mercat de la prevenció» i acabar amb la seva mercantilització.
Així, encara que els serveis de prevenció són indispensables per a l’organització de les activitats preventives en les empreses, en molts casos, han mostrat limitacions per minimitzar les exposicions al virus; el paper dels serveis de prevenció aliens ha estat escandalós, ja que no han desenvolupat, ni abans, ni per descomptat ara, una veritable prevenció en les empreses, sinó que s’han limitat a tramitar la documentació requerida per tal de complir, a efectes merament formals, amb la normativa.
CCOO i UGT consideren que per aconseguir la plena integració de la salut laboral en la salut pública cal una major coordinació entre els departaments de sanitat i de treball tant en l’Administració General de l’Estat, com de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, en lloc de reforçar les institucions que haurien de liderar aquest procés, com l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral o la Inspecció de Treball, s’ha reduït la seva plantilla.
A més, l’escassetat d’inspectors de treball. En aquest país tenen una de les ràtios més baixa d’Europa, ha dificultat en gran manera l’atenció a les denúncies que persones treballadores i sindicats han presentat. A això s’afegeix un altre obstacle: el criteri seguit per l’Organisme Estatal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que ha renunciat a paralitzar activitats per risc greu i imminent de contagi davant el coronavirus o proposar sancions en una majoria de situacions.
Malgrat totes aquestes barreres, des de la UGT i CCOO seguirem treballant per afrontar aquesta crisi sanitària i continuarem denunciant on calgui i exigint el compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, posem en valor l’acció dels milers de delegats i delegades de prevenció i els comitès de seguretat i salut.
Finalment, assenyalem que després de la Covid-19 la salut i la seguretat de les persones treballadores ha d’esdevenir un eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques. Per a això, és necessària la capacitat de mobilització del conjunt dels treballadors i treballadores. No es pot consentir que el sistema econòmic es contraposi a l’important, que és la salut i la vida de les persones treballadores.
