Jeff Bezos, l’amo d’Amazon, ha imposat l’acomiadament de 300 dels 800 periodistes de The Washington Post, diari símbol del contrapoder del periodisme pel seu protagonisme en els casos Papers del Pentàgon i Watergate, escàndols que van acabar amb la dimissió del president Richard Nixon. És cert que, des de fa tres o quatre anys, Jeff Bezos perd molts diners amb el Post. Tampoc l'entusiasma que una periodista de caràcter com Caroline O’Donovan —també acomiadada— investigui a fons Amazon. Alguns sostenen que el magnat tracta el diari com qualsevol altre actiu: si perd diners, s’hi apliquen retallades. D’altres afegeixen que la influència política que li proporcionava pot obtenir-la avui de manera molt més directa i eficaç a través dels negocis amb Donald Trump. Una vegada, un periodista va preguntar a Iphigene Ochs, propietària de The New York Times, si la seva família era rica. Iphigene va respondre: «Sí que ho som, però no rics-rics, perquè gairebé tot el que guanyem ens ho hem de gastar al diari». Entenia que un diari no és una empresa com qualsevol altra, sinó un servei públic; que la seva família tenia una missió, un compromís i una responsabilitat amb la premsa lliure. Eren els seus incentius. El Post tampoc no és una empresa qualsevol. Com proclama el seu lema —Democracy dies in darkness, reafirmat pel mateix Bezos el 2017—, el seu objectiu és il·luminar la democràcia amb informació transparent i de qualitat. Però Bezos no és Ochs. L’increment net de la fortuna de Bezos des del 2024 ha estat de 55.400 milions de dòlars. S’ha gastat 500 milions en un iot, 75 milions en el documental Melania, sobre la dona de Trump, o 55 milions més pel casament amb Lauren Sánchez. Les últimes pèrdues anuals declarades del Post pugen a 100 milions. Bezos podria assumir-les sense cap problema amb els guanys d'una setmana. Però els seus incentius, com a bon oligarca, són els contraris als d’Iphigene Ochs —al cel sia.
Lo más leído
Lo último