Els Serveis socials a la nostra ciutat, i en concret l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST), s’ha vist perjudicat, com tothom ja sap, per un dels casos de corrupció més flagrants de la història tarragonina, quan presumptament es va finançar la campanya electoral de l’exalcalde Ballesteros amb diners destinats a garantir els drets socials bàsics de la població més vulnerable.
Aquesta situació va significar un abans i un després en la política social de l’Ajuntament i en la gestió del mateix IMSST, que a poc a poc ha anat aixecant el cap al llarg d’aquests anys. Anys marcats per diferents lideratges polítics i, en els darrers més recents, marcats per la pandèmia de la Covid-19 que ha evidenciat dues coses, contraposades entre si: per una banda, la vàlua de les tècniques i, per l’altra, que no teníem el sistema social prou estructurat per fer front a tot el que va venir.
A més, cal posar de manifest que hi ha una manca de voluntat política per part de la Generalitat de Catalunya de posar els drets socials bàsics i els serveis socials al centre de les polítiques públiques quan, en canvi, la situació de crisi que vivim, ens obliga a implementar mesures i polítiques socials que assegurin la qualitat de vida digna del conjunt de la població.
Les competències de serveis socials, a banda de ser un dels pilars en què es fonamenta el mal anomenat «estat del benestar», són competències exclusives de la Generalitat que delega als ens locals (ajuntaments i consells comarcals) sense dotar-los dels recursos econòmics i humans suficients per dur-les a terme de manera satisfactòria i posa en risc (o en deute) el municipalisme, amb la qual cosa perjudica les usuàries i els serveis. Això és una realitat palpable i molt greu que estem denunciant en tots els espais en què tenim veu per revertir aquest mal endèmic que ha fet que no tinguem la nova llei de serveis socials adequada a la realitat actual ni que la llei actual s’hagi dotat d’un reglament que la desenvolupi. Així, tampoc s’ha seguit treballant en el pla estratègic de serveis socials elaborat fa uns dos anys.
Per pal·liar aquesta manca de voluntat i aquesta desídia vers els serveis socials i la garantia dels drets socials bàsics, cal que els ajuntaments encara hàgim de fer una tasca més completa i rigorosa. I ens dediquem precisament a això a la ciutat de Tarragona. Hem iniciat un camí de dignificació i desestigmatització dels serveis socials a la ciutat en diferents direccions: comunicació, tecnologia i dotacions, regularització d’alguns processos i millora d’espais i seus.
Així doncs, hem establert dues línies que són comunicants entre si; per una banda, cal trencar amb l’estigmatització i el relat de «fet aliè» i generar un discurs inclusiu i de naturalitat, amb un nou missatge, imatge i mitjans per desconstruir l’imaginari que genera fins ara els serveis socials. I, per altra banda, la dignificació dels equipaments i emplaçament de les diferents seus de serveis socials. Es tracta de comptar amb equipaments dignes per garantir vides dignes, com farem, en una primera fase, amb la rehabilitació i adequació de la Torre Forta, per ubicar el servei d’intervenció socioeducativa (conjugat amb activitats socioculturals de la ciutat) i amb el local del carrer Nou de Santa Tecla, on posarem el servei de Gent Gran i dependència. Tanmateix, reforçar els programes de ciutat (sensellarisme, habitatge, exclusió, etc.) per dotar-los d’una mirada polièdrica i poder donar una resposta d’acord amb les diferents situacions i casuístiques.
Tot un repte que tenim a la ciutat de Tarragona, una obligació per no deixar ningú enrere i ara menys, donada la situació de crisi.
