Producció agrària europea: com fer-la possible amb el Green Deal

El gran repte de la humanitat és fer possible un món sostenible enfront d’un gran creixement de la població mundial en un entorn de canvi climàtic. Avui sabem que la població del món serà superior als 9.000 milions de persones l’any 2050. Aquesta xifra representa un creixement d’entre el 28-30% de la població actual. La població europea no serà superior al 10% de la població global.

Fer-ho possible significa que les necessitats de la població es puguin mantenir sense afectar les condicions ambientals i, per tant, no condicionar el canvi climàtic de forma més negativa.

L’actual comissió de govern de la UE presidida per Úrsula von der Leyen ha establert una nova proposta o acord denominat Green Deal. Aquesta proposta vol fer una aposta per la millora de la sostenibilitat dels sistemes i assolir una Europa del 2050 com un territori considerat de «clima neutre» amb relació al procés de canvi climàtic.

Els objectius per a la Unió Europea (UE) són reduir les emissions de carboni (CO2), ampliar la superfície forestal, millorar les condicions de producció agrària (agrícola i ramadera), promoure transport més sostenible i potenciar les energies renovables. En definitiva, la UE vol transformar Europa en líder mundial en sostenibilitat i competitivitat. Per aquesta finalitat el sector primari agroalimentari té un paper molt destacat per assolir els objectius. És conegut que el sector agroramader és responsable del 26% de la producció de gasos d’efecte hivernacle.

Cal recordar que la UE importa productes agrícoles essencials, com la quasi totalitat de soja consumida al territori de la Unió. També importa un terç de la carn de vedella. Aquesta situació permet o permetrà produccions en granges amb sistemes menys intensius. Ara bé, els productes importats provenen de països amb directives menys estrictes amb relació al medi ambient i la sostenibilitat que Europa. La majoria dels tractats de comerç internacionals per a la importació a la UE no fan requeriments sobre si els productes han estat condicionats a una producció sostenible. Per exemple, pocs contingents de soja són importats sota certificació d’origen en el qual el cultiu (sòl o territori) no ha estat desforestat recentment.

Per tant, sembla, que el resultat de la proposta pot provocar que els estats membres de la UE traspassin o empitjorin les condicions ambientals a altres zones del món, mentre ells (estats membres de la UE) poden adquirir crèdit per les seves polítiques sostenibles i competitives per al sector agrari.

La proposta del Green Deal és rellevant i, en conseqüència, haurà de superar els efectes que poden significar una gran pressió per a països tercers. Europa, si vol ser el far de la sostenibilitat i competitivitat per al sector agroalimentari, hauria de respondre als reptes millorant i no perdent la direcció del procés. Per exemple, estipular com certificar l’origen de la soja en funció de la desforestació. FEFAC (Federació Europea de fabricants de pinsos) ha completat una guia de com produir i comprar ingredients d’acord amb les responsabilitats ambientals i pràctiques agrícoles respectant la terra i les comunitats. De moment, el grau de certificacions és baix, segons la mateixa FEFAC.

Hem de superar la doble moral: Europa és resistent a la producció de cereals transgènics des de 1999 però importa soja i moresc GMO de Brasil, l’Argentina, els Estats Units i el Canadà. Per tant, les necessitats de proteïna i energia requerida són produïts sota estàndards, amb una regulació diferent. El gran repte és com la nova proposta d’Europa pot ser una guia per la producció en altres zones.

En realitat, Green Deal haurà de permetre cobrir les necessitats de la UE, i en aquest sentit, haurà d’assolir els següents aspectes, tal com indica Richard Fuchs et al., 2020, en un excel·lent article de Nature octubre de 2020).

1. Harmonitzar el procés de sostenibilitat i desenvolupar-promoure certificacions amb relació als productes importats. Aspecte de gran dificultat que comporta realitzar-ho en els tractats comercials amb països tercers.

2. Valorar l’impacte global i identificar les conseqüències de la política sobre reducció de fertilitzants, pesticides o de reducció de desforestació. La dificultat o repte és com definir el sistema de control de forma efectiva.

3. Frenar la producció de bioenergia i reduir o prohibir la importació d’ingredients per a l’alimentació amb destí a la bioenergia. Valorar les conseqüències sobre l’ús del territori.

4. Valorar la petjada europea de carboni. Cada ciutadà europeu importa aproximadament una tona de diòxid de carboni per any en productes importats. La present proposta del Green Deal hauria de reduir el risc de perpetuar les circumstàncies presents.

5. Reduir i promoure als europeus un consum inferior de carn i productes làctics. No sempre fàcil per motius ètics i morals.

6. Incrementar la producció local o domèstica (proximitat), malgrat que en les darreres dècades la PAC ha subvencionat superfície i no producció. Ara toca tornar a intensificar i recuperar superfície per tornar a produir i reduir pressió en les zones de producció tropicals. La Unió Europea haurà de promoure la pràctica de noves tecnologies (tècniques d’edició genètica) que ampliïn la capacitat de producció mitjançant produccions sostenibles.

Joaquim Brufau: Coordinador de la comissió agroalimentària de la Cambra de Comerç de Reus. Investigador emèrit IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).