Qüestió
de noms

Els primers dies d’un nou any porten implícits alguns esdeveniments que ja són tradició: el concert de l’Orquestra Filharmònica de Viena, l’augment generalitzat de preus o, pels més agosarats, el primer bany de l’any a les aigües hivernals de la Costa Daurada També, és clar, la notícia dels primers naixements que han tingut lloc passades les dotze de la nit, de la qual tothom es fa ressò. I, és clar, quan parlem de naixements sempre acabem fent referència al nom que s’ha escollit en cada cas. Una «qüestió de noms» molt popular, ple d’anècdotes i amb interès antropològic, parafrasejant el títol del llibre de Joan Fuster, ja que aquests mesos s’ha commemorat el centenari del naixement de l’assagista valencià, també amb diversos actes a Tarragona, Reus o Amposta, entre d’altres.

Així, el nom que s’acabi posant al nounat depèn sovint de la tradició familiar, del context de l’època, de la devoció santoral o de la pròpia subjectivitat personal de qui l’hagi de triar, ja que en altres temps sovint l’acabaven escollint els avis, els padrins o el capellà, segons el moment. En aquest sentit, hi ha casos de tot: des de noms que es van repetint al llarg de diverses generacions dins d’una mateixa família, fins a múltiples llistes de noms poc comuns a partir de les quals cal arribar a un consens, passant per topònims, noms medievals, festivitats locals o aquelles persones el nom del qual va dependre del sant del dia del seu naixement. Avui, és clar, la diversitat cultural i d’orígens de moltes famílies també es fa molt present en aquesta tria.

És en aquest context que és interessant veure com han anat evolucionant aquestes preferències al llarg de les darreres dècades i, per sort, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ens ofereix una base de dades digital molt completa sobre la qüestió, que ens permet concretar paràmetres de recerca segons noms, anys, freqüència o territori, fixant-nos, per exemple, en les oscil·lacions que han tingut noms com Tecla, Misericòrdia o Cinta al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, per posar només alguns casos

Així, per exemple, al conjunt de Catalunya, els noms més freqüents entre els nascuts entre el 1930 i el 1939 eren Maria, Carme, Josepa, Dolors o Rosa -pel que fa a dones- i Josep, Antoni, Joan, Francesc i Manel, pel que fa a homes. Són, de fet, molts dels noms que sempre hem associat als nostres avis, fet que no vol dir que no es continuïn posant avui en dia, tot i que amb menys freqüència.

Uns anys després, a la dècada dels seixanta del Seat 600 i el desarrollismo, els noms més habituals dels nascuts llavors eren Montserrat, Maria del Carme, Anna Maria, Maria Teresa o Núria. La forta presència de compostos femenins incloïa també noms com Rosa Maria, Maria Dolors, Maria del Pilar o Maria Isabel, entre la llista dels més comuns. Pel que fa als homes, aquelles tres dècades no havien suposat gaires canvis pel que fa a la tria dels noms: Antoni, Josep, Francesc, Manel, Jordi o Joan encapçalaven la llista. Això sí, Jordi i Montserrat, en plena represa cultural sota el franquisme, mostraven l’arrelament patronal del país.

Si ens situem ja en plena contemporaneïtat, als anys noranta del Club Súper 3 i els Jocs Olímpics, trobem que els noms ja eren tots uns altres: Amb Laura, Marta, Maria, Anna i Cristina, els noms compostos havien desaparegut de les primeres posicions femenines. Pel que fa als noms masculins, Marc, David, Daniel, Jordi
-l’únic que es mantenia- i Albert eren els més posats. Es tractava d’una nova generació amb un marc de referència molt diferent de l’anterior.

Avui, els noms més posats tendeixen a ser més aviat curts, i destaquen aquells de tres lletres. Les dades del 2021 ens parlava de noms femenins com Júlia, Martina, Mia, Emma i Lucia, i de noms masculins com Marc, Nil, Pol, Jan i Leo, però també hi ha hagut anys amb alguns augments sobtats que poden tenir una causa explicable.

A més de les modes generacionals, tot sembla indicar que algunes tendències es van originar -o es van veure reforçades- a partir de fenòmens mediàtics, televisius o del món de l’esport. El cas dels Leo, podria ser un bon exemple global, ja que des de la presència del crack argentí a les files blaugranes, el nom no va parar d’enfilar-se a la classificació, fins a la segona posició dels noms de noi més posats el 2019. Un altre exemple el trobem també en la forta presència dels noms Isona i Biel, que justament coincideixen amb els anys posteriors dels protagonistes de la ja mítica sèrie Ventdelplà. Biel va arribar a ser el tercer nom de nen més posat el 2013. Un altre exemple interessant és el d’Arlet, que va tenir un augment considerable coincidint amb el nom d’un dels personatges d’una de les sèries que TV3 programava en prime time fa ben pocs anys.

Tenint en compte tots aquests paràmetres i les noves tendències actuals, caldrà veure si fenòmens musicals com els d’Eufòria o Rosalia -patrona de Torredembarra-, els nous fitxatges del Barça o els protagonistes més populars de la petita pantalla marcaran el ritme de noms d’aquest 2023 que tot just comencem.