Topada amb un bus de l’EMT de Tarragona
El passat dia 28 d’agost un bus de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona va destrossar la porta del meu cotxe al calcular malament una maniobra. Afortunadament els danys, tot i que nombrosos, només van ser materials. Ja s’encarregaran les companyies d’establir responsabilitats.
La meva sorpresa va ser quan el conductor em va dir que ell no feia papers i no em donava les dades del seu vehicle. També es va negar a esperar l’arribada de la Guàrdia Urbana perquè fessin l’atestat veient el lloc i la situació dels dos vehicles. Va continuar el seu trajecte amb les portes del bus trencades i els passatgers a dins.
Als deu minuts va arribar una inspectora de l’empresa municipal que, com que no sabia què havia passat, no feia papers. Només em va donar l’adreça de les seves oficines i el nom d’un membre del personal administratiu perquè anés, si jo volia i en horari d’oficina, a parlar-ne. El conductor ja no va tornar perquè, segons paraules de la inspectora, ja se n’havia anat al taller.
Poc després va arribar la Guàrdia Urbana, també municipal, que em van dir que no podien fer l’atestat perquè ells no havien vist la col·lisió i no hi era present l’altre conductor. Desconec si la Guàrdia Urbana només pot fer atestats si veu directament la col·lisió o estan presents tots els implicats. Desconec si no el poden fer perquè l’implicat que va marxar sense assumir responsabilitats era un conductor de l’EMT. Desconec també el que em pot passar si tinc un accident i me’n vaig com si no hagués passat res. Fins aquest dia no havia tingut mai un accident.
Estava convençut que, si em passava, tenia l’obligació, la responsabilitat i el respecte per l’altre conductor de quedar-me al lloc dels fets, facilitar les dades i intentar arreglar el problema. Potser aquesta obligació no existeix o potser les paraules obligació, respecte i responsabilitat no es troben al full de ruta d’alguns conductors de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona.
Tomàs Sentís
(Tarragona)
Sádicos, crueles, sin compasión ni piedad
Después de haber visto y escuchado la noticia de la condena a muerte del ciudadano Saudí de 20 años de edad, Ali Mohamed al Nimr, cuya condena consiste en: primero decapitarlo, después coserle la cabeza al cuello y luego crucificarlo, para que todos sus vecinos, familiares y amigos puedan ver como se pudre su cabeza, ‘solo por el hecho’ de haber difundido con su Blackberry las protestas que pedían la llegada de la democracia en un país gobernado por una monarquía absolutista, mi corazón se llenó de un sufrimiento indescriptible que acabó en un mar de lágrimas.
Las lágrimas han cesado, pero en mí habita una gran pena y tristeza. Todos sabemos bien que hay demasiados intereses de por medio, por lo cual los gobiernos llamados desarrollados, civilizados y democráticos actúan con cautela. Nuestros gobiernos deben condenar estos actos sádicos, crueles, terroríficos e inhumanos al igual que los condenan los corazones de los ciudadanos.
Señores gobernantes de los países que dicen llamarse desarrollados, paren este horror, presionen con fuerza, porque hay seis personas más con la misma condena que Ali, que esperan su turno en este indigno corredor de horror y muerte.
Pedro Javier Marín Garreta
(Cornudella de Montsant)