Gestió forestal i incendis: menys burocràcia, més acció

Els boscos del nostre territori han anat creixent de forma descontrolada durant dècades, especialment per l’abandonament de la gestió rural i agrícola. El pi blanc, una espècie predominant a moltes zones mediterrànies, ha proliferat sense fre, convertint-se en una massa forestal contínua, densa i altament inflamable. Aquesta situació té un impacte directe sobre la disponibilitat de recursos hídrics, cada vegada més escassos, i sobre la seguretat davant els incendis forestals, que poden arribar a tenir una afectació directa a zones urbanes.

Aquest excés de combustible vegetal, combinat amb l’augment de temperatures, sequeres prolongades i episodis de vent intens, crea el caldo de cultiu perfecte per a incendis forestals devastadors. Cada any veiem com les flames arrasen milers d’hectàrees, posant en perill ecosistemes, infraestructures i vides humanes.

Els incendis forestals que han afectat recentment Paüls ens han tornat a posar davant d’una realitat urgent: el nostre territori continua exposat, any rere any, al risc de grans focs. I no és una sorpresa. Fa cinc anys, l’incendi de la Ribera d’Ebre ja va fer evident que calia una resposta estructural, decidida i sostinguda. Avui, aquell avís sembla haver caigut en l’oblit.

Davant d’aquesta situació, el sistema ha tendit massa sovint a respondre amb més normatives, més tràmits i més paperassa. La regulació ambiental actual, pensada sovint des d’una mentalitat urbanocèntrica, dificulta la gestió forestal activa. Parlem de permisos que no arriben, limitacions per part dels propietaris forestals i traves burocràtiques que impedeixen actuar amb l’agilitat que la situació exigeix. La gestió territorial ha de ser activa i equilibrada, reduint la densitat de les masses forestals i fomentant la recuperació de les terres de conreu. No n’hi ha prou amb tenir plans de prevenció; cal aplicar-los, dotar-los de recursos i executar-los amb coneixement del territori.

A Pimec ja ho vam expressar arran de l’incendi de 2019 amb el Pla 15 per l’Impuls del Món Rural, on proposàvem mesures per generar activitat i riquesa sostenible: fomentar la ramaderia extensiva, recuperar activitats agrícoles tradicionals, implicar les comunitats locals, millorar l’accés als serveis i posar fi al desequilibri entre el món urbà i rural. Aquesta estratègia continua sent vigent i necessària.

Els municipis més petits són els que pateixen amb més intensitat les conseqüències dels incendis. Disposen de menys recursos, menys capacitat de resposta i viuen una realitat que sovint no es té en compte des dels centres de decisió. La protecció del món rural no és només una qüestió ambiental: és també una qüestió d’equitat i de cohesió territorial. No actuar comporta un risc creixent, i és imprescindible que des de tots els àmbits –inclòs l’urbà– es comprengui la necessitat d’intervenir activament en la gestió del paisatge.

Des de Pimec Tarragona, reafirmem el nostre compromís per facilitar la col·laboració entre empreses, institucions i administracions. Cal reforçar la innovació, la formació i les eines que el territori necessita per avançar. És el moment d’actuar amb valentia i visió estratègica, amb menys burocràcia i més acció.