L’estació del Camp de Tarragona és una infraestructura clau per milers de persones que es desplacen per motius laborals, familiars o personals. Però, paradoxalment, molts d’aquests usuaris han hagut de conviure durant anys amb una evidència tan absurda com injusta: una estació d’alta velocitat sense un sistema d’aparcament digne, accessible i assequible.
La setmana passada, però, vam fer un pas endavant: es va desencallar, finalment, el projecte d’un pàrquing low cost finançat per ADIF i és de justícia dir-ho: això no hauria estat possible sense la perseverança d’Eudald Roca, alcalde de la Secuita, el municipi més proper a l’estació.
No es tracta d’elogiar sigles ni colors polítics. Es tracta de reconèixer el que és evident: quan des de l’àmbit local es treballa amb visió de territori, amb insistència i amb compromís, les coses es poden moure. Ha calgut molta paciència, molta empenta i moltes reunions perquè aquest projecte comencés a caminar. I sí, ha calgut que un petit municipi amb un alcalde tenaç, fes de pedra a la sabata per recordar a les grans institucions que una estació no pot funcionar sense tenir en compte la vida real de la gent.
Per sort, aquesta no és una excepció aïllada. Hi ha altres alcaldes del territori que també porten temps alçant la veu e implicar-se, cadascun amb el seu estil i possibilitats com Jaume Casanyes, alcalde de Cunit, aconseguint autobusos cap a la capital catalana, però si lamento que encara són una minoria els alcaldes que defensen la mobilitat de la seva gent, més enllà de les fronteres del seu municipi.
Aquesta és una oportunitat per reflexionar i fer una crida clara i ferma a tots els alcaldes del corredor ferroviari sud, de qualsevol municipi i de qualsevol partit, perquè s’aixequin, s’organitzin i facin sentir la seva veu davant del Parlament, el Govern i el Ministeri que calgui.
La mobilitat digna no és un luxe, és un dret i avui, a molts pobles i ciutats, aquest dret no s’està garantint.
Des que vam néixer, Dignitat a les Vies, ha reclamat als alcaldes que s’aixequin i que lluitem junts, Sempre has deixat clar que confiem en el poder dels alcaldes. Aquest país no pot seguir funcionant amb una visió centralista i desequilibrada. No pot ser que les comarques estiguin sotmeses al desgavell Ferroviari i mentre tot això passa, la ciutadania se sent expulsada per una mobilitat que no funciona, per uns horaris que no permeten conciliar, per uns serveis que arriben tard o no arriben i en aquest context, la feina local deixa de ser “petita política”. Els ajuntaments són el primer mur de contenció, i també el primer espai on es poden generar canvis, per això aquest aparcament no és només una victòria per a la Secuita ni per al Camp de Tarragona.
És un avís per a tothom: quan es lluita amb visió de territori, s’aconsegueixen resultats. I quan els alcaldes deixen de mirar només cap a dins per mirar també cap enfora, els ciutadans ho noten.
No podem caure en localismes ni en partidismes. El que ens hi juguem és massa important.
Aquest aparcament ha costat molt, però pot ser el primer pas d’una nova manera d’entendre el territori: una manera que posi les persones al centre, que entengui que la mobilitat digna no és un privilegi urbà, sinó un dret bàsic arreu del país. Que aquest sigui, doncs, un exemple. Que sigui el senyal que tots els alcaldes, de tots els pobles, i de totes les sigles, poden ser actors d’un canvi col·lectiu. I que la dignitat als nostres pobles i ciutats no pot seguir depenent de la paciència dels usuaris, sinó del compromís dels que governen.
Lo más leído
Lo último