La Formació Professional i l’orientació

L’orientació es pot definir com «l’acció i efecte del guiatge per assolir la finalitat referida a un fet»; en general, depassa la idea de l’imaginari col·lectiu a nivell social i també en molts àmbits de l’educació i la formació. No es basa, doncs, només en accions de comunicació, informació, indicació... (aquestes accepcions formen part del propi conjunt del procés d’orientació, el qual no és difícil d’organitzar i de gestionar amb èxit si es té en compte que és complex a l’hora d’executar-lo), sinó que requereix d’un coneixement específic, ample i amb arguments sòlids, atenent als pilars que la defineixen: el camp personal, l’acadèmic i el professional en el món laboral.

Actualment, el procés d’orientació està obert a informació de tota mena i, per part dels joves, no és pas fàcil decidir els camins vitals a recórrer. És necessari considerar-lo des del punt de vista fructífer de present i futur. Quantes més opcions es disposen a l’abast, més coneixements es necessiten per triar, com és el cas de l’oferta educativa, molt més divulgada que els indicadors d’oferta laboral o de previsió ocupacional que, a hores d’ara, són imprevisibles, i el fet de disposar de més mitjans d’aprenentatge i de grau de llibertat, els quals augmenten els riscos en la presa de decisions. Sorgeix, doncs, la necessitat de saber orientar-se i, a l’ensems, ajudar la persona al respecte. En aquesta línia, s’han d’oferir serveis qualificats de coneixement objectivable.

Als Instituts, el professorat ha de ser també ‘orientador’ (en molts casos sense formació acreditada), que, d’una manera o d’una altra, sempre ho ha estat de forma implícita i, en algunes ocasions, explícita. La funció orientadora es dilueix en el cos docent, tot i que no sempre està preparat convenientment per exercir-la. Tanmateix, els serveis específics d’orientació han de ser reforçats amb professionals formats en la temàtica i amb els recursos adients i disponibles.

Per evitar confusions, cal considerar els tres àmbits conceptuals de l’orientació, que en algun ‘tempus’ del procés poden estar vinculats: l’orientació personal, l’acadèmica i la professional. Cada àmbit te la seva finalitat.

A les ensenyances de Formació Professional, el procés d’Orientació ha de basar-se en la casuística amb fonament per generar els efectes pertinents. Per exemple: alguns Cicles Formatius (CFP’s) tenen molt poca demanda i estan en declivi des de fa temps (un percentatge apreciable, al voltant d’un 20-25% de la seva oferta, no es completa perquè no se sol·liciten, ja sigui per modes, tendències efímeres o per altres causes variades i conegudes, tot i existir demanda laboral). Tradicionalment, els dirigents de l’ensenyament públic no són ràpids a l’hora d’actualitzar i reorientar l’oferta en títols de les especialitats d’Hoteleria i Turisme, Activitats agràries, Edificació i Obra Civil, Fusta i Moble, Activitats físiques i esportives...

Així mateix, en determinats CFP’s, amb sortides laborals molt ‘dèbils’, s’origina una demanda molt alta, generalment en els de grau mitjà, cosa que, com en el cas anterior, indica un dèficit molt important en l’orientació de l’alumnat a l’ESO i el Batxillerat, degut al dèficit d’eines públiques de prospecció, control i avaluació. L’estudi i anàlisi del procés d’orientació en la Formació Professional (FP) a Catalunya s’ha de focalitzar a través d’una mirada holística de tot el que afecta o es vincula amb la FP, i no només en processos concrets o puntuals, temporals i amb mirades diverses com s’ha fet fins al present. Els eixos estratègics que defineixen el ‘macroprocés’ d’orientació amb visió tàctica són:

- El desenvolupament d’un sistema integrat d’orientació professional basat en una cultura col·laborativa institucional per al disseny dels procediments de coordinació i de la gestió d’accions unívoques entre administracions, serveis i agents experts, que comporti l’elaboració d’un diagnòstic a través de la prospecció sobre la realitat del procés d’orientació als centres que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional per tal d’identificar les accions que facilitaran a l’alumnat la construcció del seu projecte de vida i professional.

- L’elaboració d’un marc curricular específic d’orientació professional al llarg de l’escolarització per al desenvolupament de les competències i la gestió de l’itinerari dels estudis, que contempli la prevenció de les bretxes originades pel fracàs escolar i de gènere, en relació amb l’abandó dels estudis en curs a FP Bàsica i CFPs de Grau Mitjà (de l’ordre del 40-50%), i a Grau Superior (del 25-30%), així com amb el baix percentatge d’alumnes que promocionen en tots els nivells.

En el context del gènere, seguint una tradició irracional, s’evidencia l’existència d’una mínima presència femenina a la majoria de les especialitats, especialment en les famílies de l’àmbit industrial i tecnològic. En conseqüència, la finalitat de l’orientació ha de consistir en millorar el rendiment d’aquests estudiants i evitar la segregació de gènere.

- El disseny adequat de la formació inicial i contínua del professorat i dels experts en orientació professional, amb els continguts competencials pertinents degudament actualitzats. Això implica la vinculació amb el desenvolupament de metodologies i recursos innovadors, potenciant la gestió de plataformes virtuals amb l’enfocament envers la ‘planificació de la carrera’, facilitant la interacció entre l’alumnat i l’orientador i el suport de mecanismes que permetin compartir i avaluar les bones pràctiques existents, a nivell acadèmic i professional.

- La implicació de les empreses, especialment en els mòduls on participen directament, com són el de la F.C.T. (Formació en Centres de Treball) o la Formació Professional Dual, mitjançant plans integrals d’orientació que contemplin el disseny, tractament i avaluació dels processos de formació de l’alumnat-aprenent.

- La divulgació del valor afegit de la FP aportant informació i orientació de qualitat i no esbiaixada per l’entorn social, incloent les empreses per a la seva conscienciació del que poden aportar les persones titulades dels Cicles Formatius.

No cal indicar les moltes referències que, des de la Ley 14 General de Educación de 1970 i les següents 5 Lleis Orgàniques amb els reglaments corresponents (Decrets) i les dues lleis de Catalunya publicades al respecte, prescriuen abastament l’Orientació. En conseqüència, el que ara és important és complir, executar i desenvolupar el procés explicitat legalment, que és vital per al benestar i progrés de la ciutadania d’aquest país. I punt!