Melpómene i la Volta (tornada) de Fvscvs

Pujaré per López Peláez, que també era un Arquebisbe de la segona dècada del segle passat, per anar a veure el vídeo mapping del Pallol. Antolín, de nom de pila, va fundar el Museu Diocesà i en el seu mandat va fer cap una làpida que ara retorna al present.

De marbre blanc cisellat, diu: «Melpómene, serventa de Lucio Minicio Rufo, de 18 anys d’edat, aquí està sepultada». La musa de la tragèdia va donar nom a la jove esclava de Rufo. Quan es va descobrir, el 1915, hi havia una bonica urna de vidre finíssim i irisat amb fragments d’ossos humans, i dos delicats ungüentaris dels que utilitzaven les dones romanes per arreglar-se.

Va ser enterrada a la Tarraco del segle I, i ara torna a estar entre nosaltres. És la presència hologràfica projectada a les parets de la Volta del Pallol, que sintetitza al mapping allò que després veiem en pedra, el llegat de Tarraco.

Sé que el nou reclam turístic em recordarà al que sí que he vist diverses vegades a l’absis central de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí. La pintura mural que recrea, fa 103 anys que va ser extreta per Steffanoni, cognom d’un taller familiar de Bèrgam.

La substitució de la rèplica en guix del Pantocràtor original per una projecció de llum i so, va comportar una millora en l’experiència dels visitants, a banda d’un esclat del nombre de visitants. Aquests també es van incrementar després de la declaració del conjunt d’esglésies romàniques de la Vall com a Patrimoni de la Humanitat.

Va ser el mateix dia que Tarraco (per cert, algun dia ens podríem agermanar). Les més de 43.000 visites del 2000 es van doblar, sobrepassant les 70.000 en un parell d’anys. Tot plegat va derivar en la creació del Consorci Patrimoni Mundial Vall de Boí i el Centre del Romànic. El conjunt ja acumula més de 2 milions de visitants.

#Taull 1123 es va presentar al públic el novembre de 2013. Dura 10 minuts. Poc temps, però un gran potencial que va fer possible que en només tres anys augmentessin novament les visites, superant les 136.000, l’any 2016.

Això, malgrat que el preu de l’entrada es va doblar, dels 2 als 5 €. A més, el 2021, en el marc del 20 anys de declaració, es van digitalitzar en 3D totes les esglésies de la Vall, el que permet ara fer una visita virtual sense moure’ns de casa.

Si amb el mapping no en tenim prou i volem l’original del Crist en Majestat de Taüll, haurem de fer 290 km fins al Museu Nacional d’Art de Catalunya, on es conserva. Des del seu lloc web també es fa una visita virtual amb una descripció de la que és una de les principals icones de l’art medieval europeu.

Sí, al MNAC hi ha autèntiques joies i algunes surten amb compta gotes de les seves majestuoses parets per ser admirades al lloc d’origen. És el cas de la pica baptismal de l’Infant Pere d’Aragó, del segle XIV. Ha estat uns anys a Falset, té l’escut del poble i del Comptat de Prades. Formava part de l’antiga església del castell, i és una peça molt singular. El millor, però, és la història de l’Infant.

Va ser un savi, senyor feudal, amant de les arts, diplomàtic i visionari. Sí, va tenir premonicions. Val la pena, doncs, fer el Coll de la Teixeta, i al cotxe poseu Porrera, de Lluís Llach. Això si és que encara hi és exposada a la capital del Priorat, o feu un bon vi a la plaça de la Quartera.

La connexió de l’Infant i la capital del Priorat també té suc, de quan el poder dels catalans no estava al nord del país. Va ser un dels deu fills –el vuitè– del matrimoni entre Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, i Blanca d’Anjou. Tots dos reposen a la tomba Reial del Monestir de Santes Creus.

Ella va morir molt jove, als 27 anys, després del desè part. Va ser al cap de dos dies de donar a llum a Violant d’Aragó. I no va descansar en pau, en el saqueig del XIX, les seves restes van fer cap al fons d’un pou. Després, un monjo les va rescatar i les va tornar al mausoleu. La tomba de Pere II el Gran, l’avi de l’Infant, en canvi, no es va profanar pel considerable pes de la tapa de marbre que encara la protegeix.

Si hi aneu, observeu detingudament aquest sarcòfag reial, especialment la banyera de pedra provinent d’Egipte. Només en queden onze exemplars a tot Europa. Contemplar els originals sempre té un plus. Però a la Tarraco Imperial ara tenim un mapping. Com que encara no l’he vist no sé si em despertarà les emocions i entusiasme de Taüll. Ni tan sols si en els 10 minuts que dura apareix Fvscvs, que em desperta simpatia.

Veure el mapping i resseguir després les pedres per l’Amfiteatre i el Circ, on a l’entrada hi ha dues rèpliques de làpides funeràries. Una és de l’estimat Fvscvs.

Si voleu tocar l’original haureu d’esperar fins el 18 de juny, entre les 14:00 i les 17:00 h.

És l’únic dia aquest any que els jardins de Chevening House obren al públic. El poble es diu Sevenoaks, al comptat de Kent, al Regne Unit. La resta de l’any s’exhibeix als ànecs del llac proper, en un petit cobert circular amb altres làpides.

Qui ho sap, potser Melpómene i Fvscvs es van conèixer a fons. Rufo patrocinava la facció del blaus a les curses?

Potser el mapping ens portarà prosperitat i visitants i serem tan influents que podrem reclamar als britànics el seu retorn. «M’agrada la gent que escull amb cura les paraules que no s’han de pronunciar», deia Alda Merini, però votaria qui en digués només una, Fvscvs, i em prometés el seu retorn.

Quina bonica història seria que ara tornessin a estar plegats. Com deia Faulkner, «el passat mai no mor, ni tan sols és passat».