En els últims mesos s’ha parlat i escrit molt del mal funcionament del ferrocarril i dels patiments dels ciutadans de Tarragona que utilitzen aquest servei. El debat s’ha centrat en l’endèmica manca d’inversió i en la necessitat de trobar solucions a un problema que afecta cada dia a milers de persones. I en aquesta cerca de solucions seria un error d’enormes dimensions obviar la importància i la incidència que sobre el servei als viatgers tindrà el disseny de la línia de mercaderies, que, si ningú fa res per remeiar-ho de manera urgent, provocarà més aviat que tard el col·lapse de la línia de costa.
En efecte, l’entrada en funcionament del tercer carril del Corredor Mediterrani conjuntament amb l’autopista ferroviària a la línia central peninsular que conflueixen al nus de Vila-seca suposarà un important augment del trànsit de trens de mercaderies per la mateixa via per la qual circulen els combois de passatgers. La pretensió és triplicar en cinc anys la quantitat de mercaderies que es mouen per ferrocarril, la qual cosa saturarà i col·lapsarà en poc temps la línia costanera, que veurà multiplicar-se el pas de combois -alguns, amb productes perillosos- per zones densament poblades. Tot això, sense un estudi d’impacte ambiental. Sense diàleg. Sense garanties.
Sens dubte, això repercutirà negativament -més encara- en el servei que reben els usuaris del tren, però representa també una seriosa amenaça per a la salut i la seguretat de les persones, per l’increment del soroll i pel risc que suposa el pas per nuclis urbans de trens carregats amb mercaderies perilloses.
L’entrada en funcionament del tercer carril del Corredor Mediterrani conjuntament amb l’autopista ferroviària suposarà un important augment del trànsit de trens de mercaderies per la mateixa via per la qual circulen els passatgers
Així mateix, aquest increment del trànsit amb trens més llargs -de fins a 750 metres- i pesats, tindrà un impacte sobre elements patrimonials de la importància de l’Amfiteatre romà de Tarragona, perquè l’augment de les vibracions podria afectar l’estabilitat d’aquest monument. Però també afectarà espais naturals com el Bosc de la Marquesa, la desembocadura del Gaià i els Muntanyans de Torredembarra, protegits per la Unió Europea a través de la xarxa Natura 2000.
L’amenaça és tan gran que la societat civil no pot romandre impassible. Sobretot, perquè es pot evitar. Per això la Plataforma Mercaderies per l’Interior no sols denuncia aquest atropellament, sinó que planteja alternatives tècniques viables, proposant que els trens de mercaderies ¬-algunes perilloses, recordem-ho- circulin per una via segregada de la del trànsit de viatgers, desviant aquest risc cap a corredors interiors allunyats dels nuclis urbans. I aquí cal subratllar que l’objectiu és allunyar-los de tots els nuclis urbans, inclosos els dels municipis de l’interior, perquè no es tracta de defensar a uns ciutadans perjudicant a uns altres. I aquesta no és, en absolut, una idea utòpica; només és qüestió de voluntat.
Perquè el que està en joc no és un simple ajust de traçats ferroviaris. El que es decideix aquí és si continuem apostant per una logística que posa en risc vides humanes i degrada el territori, o si som capaços d’imaginar un model més sostenible, més racional, més humà. Perquè la infraestructura és necessària, però no pot construir-se contra el territori. Ni a costa de la seva salut, ni del seu paisatge, ni de la seva gent. Que el desenvolupament avanci, sí. Però no a qualsevol preu. I sobretot, no sobre les vies equivocades.
