Un preu polític que ningú vol pagar

Sospito que tothom té clar que les DPO no es poden pagar en la situació actual de l´Hospital, però millor que ho digui un altre

19 mayo 2017 17:36 | Actualizado a 21 mayo 2017 15:36
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Des d’aquesta setmana, els problemes de l’Hospital de Sant Joan s’han deixat sentir directament sobre la butxaca de tots els contribuents reusencs. M’explico. Les taxes i impostos municipals es prorrogaran el 2017 i l’única modificació és l’eliminació dels descomptes del 4% per pagament avançat i de l’1,5% per domiciliació bancària dels rebuts. La mesura va ser aprovada al ple extraordinari de dimecres passat amb els vots del govern municipal, la CUP i el PSC, amb l’argument que calia incrementar la recaptació per compensar la pèrdua dels 650.000 euros de l’IBI de l’Hospital. Recordem que el centre ha quedat exempt del pagament d’aquest impost per pal·liar la seva delicadíssima situació econòmica, amb un dèficit que ja està per sobre dels quatre milions d’euros des de principi d’any.

La supressió de les esmentades bonificacions tributàries ha estat una decisió significativa, especialment per a un govern que havia defugit de la solució fàcil d’augmentar la pressió fiscal per quadrar els comptes en uns anys molt complicats (un mereixement que cal reconèixer-li).

Segons la meva opinió, aquests diners que pagaran de més els ciutadans no aniran a finançar el servei assistencial, sinó la pau social a l’Hospital. Em refereixo que una part del dèficit acumulat prové de decisions polítiques en matèria laboral, com pagar a la plantilla les retribucions variables per objectius (les DPO) malgrat els números vermells de l’empresa.

Aquest és el context de la reunió d’ahir del Consell d’Administració de l’Hospital, que deixa en mans de l’informe jurídic del secretari i l’interventor municipals el pagament o no de les DPO. Els polítics estan entre l’espasa i la paret. Per una banda, cap grup vol assumir mesures impopulars que perjudiquin els interessos dels treballadors i els posin al seu punt de mira. Però, per l’ altra, com a consellers de la societat afronten serioses responsabilitats legals si les seves decisions acaben provocant la fallida de l’empresa. Sospito que la majoria tenen clar que cal dir no, però millor que ho digui un altre.

Comentarios
Multimedia Diari