El Seguici baixa de la Pastoreta fins al Santuari: «A Reus compartim un sentiment de pertinença únic»

A trenc d’alba, les gralles, els tabals i la pólvora de les Matinades han engrescat la ciutat amb motiu de la diada de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 25 de setembre. A mig matí, el Seguici Festiu ha arrencat des de la plaça de la Pastoreta en la tradicional baixada cap al Santuari, custodiat per una onada de reusencs que han acompanyat la comitiva fins a les portes del temple, en una jornada marcada per la tradició, la cultura popular i la devoció. A la mateixa hora, a l’interior del Santuari, s’hi ha celebrat la missa de l’Aurora, preludi de la jornada litúrgica.

L’escena prèvia a l’inici ha il·lustrat l’esperit festiu i l’associacionisme popular que caracteritzen Reus: familiars, amics i companys de cada grup s’han abraçat i han comentat la jugada, s’han fotografiat amb altres elements o han lluït amb orgull les seves bèsties, indumentàries i instruments. Una mostra de la complicitat, la identitat i el sentiment de pertinença que defineixen la cultura popular a la capital del Baix Camp.

Els Trabucaires de Reus han encapçalat la cercavila, obrint pas amb el foc dels trabucs. L’estrèpit de la pólvora en esclatar ha despertat fins i tot els més endormiscats. Els han seguit els altres elements de foc, la Víbria i el Drac. Darrere del foc, el Basilisc ha obert pas a bèsties, gegants i danses. El passeig s’ha convertit en un corredor de solemnitat, colors i música, amb un públic que n’ha cobert de gom a gom els dos costats.

Durant el primer tram no s’ha obert foc, ja que s’ha tornat a repetir el segment tranquil pensat perquè les persones amb diferents sensibilitats puguin gaudir també de la festa. Una imatge molt repetida entre els infants ha estat la dels cascos antisoroll. «Els petards i els sons estridents li fan por, però s’entusiasma amb els gegants i els nanos. Els cascos són una manera de mitigar-ho», ha apuntat Bernat Muñoz, pare d’una nena de tres anys.

L’educació reusenca, orientada a la cultura

De fet, els més petits han estat els veritables protagonistes d’un públic bolcat amb la cultura reusenca. No ha estat fruit de l’atzar, sinó del treball que s’ha fet des del model educatiu de la ciutat, on s’ha transmès a les noves generacions el vincle amb les tradicions locals. «Ells han crescut aquí i s’ho senten seu, és un sentiment de pertinença únic que nosaltres també notem. La cultura popular és una eina idònia per arrelar-se a un lloc», ha explicat l’Élida, originària de Bolívia.”

Aquest treball també s’ha fet palès en la gran quantitat de bèsties en miniatura que els més petits han fet dansar alhora que el ball gran. Especialment ha cridat l’atenció el del Carrasclet, que lluïa com si fos l’original. Els infants han saltat d’emoció en reconèixer la seva bèstia preferida. El Lleó, un dels més aclamats, s’ha deixat tocar el morro, mentre que la Mulassa s’ha aturat sovint perquè tothom qui ho volgués s’hi pogués fotografiar. A més, molts balcons han lluït engalanats amb motius de la Festa Major de Misericòrdia, mentre d’altres han mostrat bèsties o elements del Seguici de Joguina.

Antigament, la baixada del Seguici ha simbolitzat l’agraïment a la Mare de Déu de Misericòrdia, que segons la tradició ha aturat la plaga de llagostes del 1592. Els Nanos han saludat a compàs, el Ball de Valencians i el de Gitanes han marcat el ritme, mentre que el Ball de Galeres ha sorprès als qui pensaven que ja no quedaven més elements de foc. El Drac ha tancat la comitiva, fent boca per al gran esclat de la nit.

La cercavila ha anat arribant davant del Santuari, on cada element ha fet la darrera dansa i els diables han descarregat el repertori de foc més intens. Les campanes han repicat per donar la benvinguda a la comitiva, mentre el flaire de pólvora, impregnant tot el passeig, s’ha mantingut en un ambient de gom a gom fins al final.

La comitiva ha estat rebuda pel Cos de Banda de Cornetes i Tambors de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus, i des del balcó del temple hi han estat presents membres de l’equip de govern local. Molts creients han aprofitat per encendre una espelma a la Mare de Déu de Misericòrdia i per beneir-se davant la imatge. «Sempre està de cara a l’església, però avui està girada; per veure-la cal accedir a la nau lateral», ha explicat una devota.”

Posteriorment, s'hi ha celebrat la missa solemne de Festa Major, presidida per l’arquebisbe de Tarragona i concelebrada pel clergat local. En acabar, les campanes han repicat de nou i s’han disparat 21 salves de morterets en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia.