El polèmic 'Trencadís' de Reus: creat a contrarellotge, bilingüe i números descontextualitzats

L’espectacle de patinatge artístic celebrat al Pavelló Olímpic de Reus, que donava el tret de sortida als actes de l’Any Gaudí durant el 2026 i va aplegar 2.000 persones, ha generat perplexitat en diferents col·lectius. El muntatge, centrat en la vida i el llegat artístic de l’arquitecte reusenc, el va organitzar la Federació Espanyola de Patinatge i es va presentar en format bilingüe. Mentre que el personatge d’Antoni Gaudí nen s’expressava en català, els protagonistes amb qui interactuava ho feien en castellà. Així i tot, l’element que ha concentrat bona part de les crítiques, especialment arran de l’emissió de l’espectacle per Esport3 i la plataforma 3Cat, ha estat la recreació amb intel·ligència artificial d’un Antoni Gaudí que parlava tan sols en castellà. Aquest recurs es va utilitzar entre les coreografies, com a veu narrativa en primera persona per contextualitzar els episodis històrics. Aquest fet ha provocat una allau de crítiques tant a les xarxes socials com en l’àmbit polític i cultural.

La Federació Espanyola de Patinatge, impulsor i responsable del guió i del disseny artístic del muntatge, va produir l’espectacle a contrarellotge. El gruix dels patinadors participants havia competit al Campionat del Món de Patinatge Artístic celebrat a Pequín el novembre, fet que va reduir el temps disponible per assajar. L’Ajuntament de Reus també va formar part de l’organització, amb la cessió i adequació del Pavelló Olímpic i la difusió de l’esdeveniment.

El desenvolupament del xou

Abans de l’inici del muntatge, l’organització ja va justificar el format bilingüe amb un discurs adreçat al públic. «Aquest espectacle neix aquí, d’aquesta terra, de la llengua que Gaudí escoltava en el silenci de la natura. Però avui ens acompanyen els millors patinadors de tot l’Estat, artistes que venen de llocs diferents i que parlen llengües diferents. És per això que aquesta obra es desenvolupa en català i castellà com una suma, perquè l’art, el moviment i l’emoció parlen el mateix idioma», es va expressar per megafonia.

Batejat com a ‘Trencadís: de la natura a la llum’, el muntatge va comptar amb la participació d’alguns dels millors patinadors i patinadores artístiques i grups xou de l’Estat, medallistes en campionats europeus i mundials. Tot i que l’espectacle es va concebre per plasmar sobre rodes l’univers gaudinià, algunes de les coreografies representades no guardaven relació evident amb la figura de l’arquitecte, sinó que corresponien a coreografies que els grups havien treballat al llarg de la temporada, tal com van explicar els mateixos esportistes al Diari abans de l’espectacle. Això explica la presència de números com un ball ambientat en una tribu africana, una altra inspirat en el Thriller de Michael Jackson o l’aparició de danses com les andalusines.

En el cas del català, Gaudí va ser una persona fermament compromesa amb la llengua. De fet, tal com recull l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, la policia el va detenir durant la dictadura de Primo de Rivera el 1924 per negar-se a canviar al castellà. A més, diversos testimonis documentats assenyalen que Gaudí mantenia l’ús del català amb naturalitat, fins i tot en contextos oficials i quan es dirigia al rei Alfons XIII.

La justificació de la Federació

En un comunicat conjunt, la Federació Espanyola de Patinatge i l’Ajuntament de Reus defensa el format bilingüe apel·lant a la voluntat de portar l’espectacle arreu de l’Estat. Segons indiquen, aquest plantejament respon tant a la vocació de gira del muntatge com al fet que els participants i el públic assistent provenien de diversos punts del territori, un context que hauria motivat que l’obra es representés en català i castellà. Per la seva banda, el consistori el seu compromís amb la llengua catalana i recorda l’adhesió, el passat mes d’octubre, al Pacte Nacional per la Llengua.