Más de Reus

Cinc anys promovent la lectura des de la zona sud de Reus

Reportatge. La directora de les Biblioteques Municipals, Cristina Garreta, repassa la trajectòria de la Pere Anguera i recorda la reobertura després del confinament domiciliari

C. VALLS

Whatsapp
El cinquè aniversari d’obertura de l’equipament es va celebrar el novembre de 2020 amb el programa ‘FILS’ . FOTO: ALBA MARINÉ.INTERIOR DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL PERE ANGUERA, A LA CAPITAL DEL BAIX CAMP. FOTO: ALBA MARINÉ

El cinquè aniversari d’obertura de l’equipament es va celebrar el novembre de 2020 amb el programa ‘FILS’ . FOTO: ALBA MARINÉ.INTERIOR DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL PERE ANGUERA, A LA CAPITAL DEL BAIX CAMP. FOTO: ALBA MARINÉ

Cinc anys han passat des que la Biblioteca Municipal Pere Anguera de Reus va obrir les portes a la zona sud i, fa poc, el novembre de l’any passat, amb motiu l’efemèride, es va dur a terme el programa d’activitats FILS (acrònim de ‘filosofia, imatges i lletres’). «L’any 2015 va ser un any significat, perquè va estar dedicat a les biblioteques públiques i quina millor manera de celebrar-ho que obrint-ne una a la ciutat», esmenta la directora de les Biblioteques Municipals, Cristina Garreta.

A tall de recordatori, l’espai va obrir en una primera fase inicial, només amb la primera planta i, a poc a poc, es van anar adaptant els diferents serveis. «El que avui és la sala infantil, en el seu moment, va ser la general. Es va habilitar tota la zona que podíem fer servir per tal de donar tota l’oferta possible, tot i que no de manera definitiva», afegeix. Fins al desembre de 2016, no es va obrir la totalitat de l’equipament. Aquell any, també, va dedicar-se a la catalogació del fons en general i del personal de l’historiador Pere Anguera, així com de la preparació de l’espai superior (més extens que la planta baixa).

Tot generant cohesió

L’arribada de la Biblioteca Pere Anguera (amb gairebé 2.000 usuaris amb targeta feta a l’espai, almenys fins al passat novembre), va impulsar: la generació de sinergies amb entitats i centres educatius de la zona i de tot Reus; i la creació d’activitats que fessin d’enllaç per tal de donar-se a conèixer i, d’aquesta manera, generar cohesió entre el veïnat i la ciutadania en general (com ara amb el cicle Biblioteca Chill Out amb els músics reusencs).

«Tenim un públic força jove, infantil i familiar. Això implica que haguem de ser proactius amb programes innovadors. Val a dir, però, que sí que se n’han creat de nous amb l’obertura de la biblioteca. Per posar un cas, hi ha senyores que se’ls ha obert un món amb les novel·les i resten amatents a les novetats que van arribant. D’altra banda, amb la Biblioteca Central Xavier Amorós (BCXA), té una relació de complementarietat. Podríem dir que la BCXA compta amb una conservació d’un fons més patrimonial i històric», assenyala.

El fons de Pere Anguera ha estat un reclam els darrers anys i, pel que fa a visitants, «hi ha un públic heterogeni, de perfil investigador, estudiants i gent gran. És un fons que es consulta força. Això dóna sentit al fet que sigui allà. I encara més tractant-se d’un historiador que va posar en relleu el valor de les petites coses i no només les grans gestes», completa.

Per la seva banda, el regidor de Cultura a l’Ajuntament, Daniel Recasens, subratlla que com a biblioteca pública, «s’ha de donar resposta a la màxima quantitat de gent. Més enllà de dipositar llibres és un espai social. La clau és observar com s’integra en l’activitat diària de la ciutat».

L’arribada de la Covid-19, ha suposat un canvi en la forma de treballar. Si en un context de normalitat, la biblioteca podia atraure, al cap del dia, a prop de 200 persones, Garreta expressa que el retorn va ser «complex». Descriu l’emoció dels usuaris en tornar a obrir. «Pensàvem que tota la feina feta quedaria en paper mullat. Per sort, no ha estat així» se n’alegra.

Temas

Comentarios

Lea También