Cinc dies, cinc notícies, cinc reptes

Dilluns. Funeral per Josep Cabrera, un dels grans empresaris hotelers de la Costa Daurada. Un reusenc que va aixecar alguns dels establiments de referència a Salou i Cambrils i va fer el salt a Barcelona, Canàries, Mèxic i la República Dominicana, creant un dels grups líders del sector. Una generació d’empresaris que han marcat una època s’està extingint i l’empenta dels que agafen el relleu i dels nous emprenedors serà determinant en el nostre futur industrial, turístic, comercial... Sobretot en una ciutat que deu el seu pes específic a la força d’un teixit econòmic on, històricament, la iniciativa privada ha estat capdavantera ha suplert les mancances i la llunyania de la pública.

Cabrera era un bon exemple d’aquells reusencs de què la ciutat sempre ha fet bandera: personatges forjats a si mateixos i que han expandit el seu llegat arreu del país o del món. De la pervivència d’aquest gen emprenedor i innovador i de la capacitat de tots plegats per conrear-lo i fomentar-lo dependrà bona part del futur econòmic del territori.

Habitatge i emergències socials

Dimarts. L’Ajuntament de Reus i la Generalitat inicien una campanya d’inspecció d’habitatges buits propietat de grans tenidors amb l’objectiu de destinar-los a lloguer social. Es preveu la inspecció de 40 habitatges en un termini de sis mesos. La problemàtica de l’habitatge –i el seu vessant més dur, els desnonaments– és una de les més greus que ens deixa la successió de crisis i recessions, culminades per l’emergència social provocada per la pandèmia de Covid-19.

Els joves que han accedit al mercat laboral –o han intentat fer-ho– durant les dues darreres dècades i els que ho faran als pròxims anys semblen condemnats a ser les primeres generacions des de la postguerra que tindran un nivell de vida inferior al dels seus pares. L’exemple paradigmàtic és la dificultat per accedir a un habitatge, de lloguer o de propietat, per l’esforç econòmic sovint inassumible a causa de la precarietat laboral i salarial.

El mateix dimarts, un dispositiu conjunt de Mossos, Guàrdia Urbana i tècnics d’Endesa localitza 16 connexions elèctriques fraudulentes al barri Mas Abelló, a més d’una plantació de marihuana. Unes xacres que no han parat de créixer els darrers anys auspiciades per l’extensió de la pobresa.

Pla Estratègic de ciutat

Dimecres. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, presenten l’inici del procés d’elaboració del Pla Estratègic Reus Horitzó 32, la proposta del govern municipal per dotar la ciutat d’un full de ruta a deu anys vista.

Es pot tenir estratègia sense un pla estratègic? Per a una acció de govern a llarg termini sembla una eina imprescindible. Per què ha tardat deu anys l’alcalde Pellicer en apostar-hi? La versió oficial és que del 2011 ençà totes les prioritats i esforços es van haver de centrar a redreçar la crítica situació financera de l’Ajuntament i que, un cop sanejada l’economia municipal i recuperada la capacitat inversora, és hora de tornar a plantejar-se objectius de futur.

La versió oposada posa l’èmfasi al capteniment de l’alcalde en la gestió del dia a dia, en la manca d’un projecte definit de ciutat i en la renuència a donar joc en la governança a altres actors i criteris. L’oblit del Pla Estratègic Reus Demà, redactat el 2010 per l’anterior govern de la mà de la URV, i la indiferència envers les propostes de l’Eix 2015, elaborat per la Cambra de Comerç, serien les proves de càrrec.

Ambdues explicacions no són excloents entre si, com tampoc ho és que la clau de volta d’aquest Reus Horitzó 32 porti el segell d’ERC. La vicealcaldessa Noemí Llauradó ha fet de la planificació estratègica i la participació els signes d’identitat de la tasca dels republicans a l’Ajuntament, especialment des que les eleccions de 2019 els van atorgar més pes polític que mai.

Clubs, entitats, cultura

Dijous. Amb la declaració de l’acusat acaba el judici contra l’expresident del Reus Deportiu, Joan Sabater, pel presumpte ús irregular de la targeta de crèdit que disposava per a les tasques de representació inherents al càrrec. En les setmanes vinents coneixerem el veredicte, deu anys després de la denúncia que va originar el procés penal. Més enllà d’aquest fet concret, els clubs esportius afronten un veritable abans i després per la conjunció dels problemes que ja arrossegaven i dels estralls de la pandèmia. El CF Reus ja està liquidat i la ciutat intenta salvar el seu futbol de base i recuperar el d’alt nivell, el Ploms haurà de vendre patrimoni per eixugar un deute insostenible, el golf ha sobreviscut a la fallida de l’antic Aigüesverds gràcies al nou Gaudí Golf Club...

Tres quarts del mateix podríem dir de tot el teixit associatiu, peça clau en la vertebració de la societat reusenca, començant per les mans i mànigues que fan les entitats culturals per mantenir l’activitat i la vida.

També dijous, la cultura de promoció pública passava balanç de l’any viscut amb la Covid-19 a la ciutat de Reus. El sector, un dels més damnificats per les restriccions i tancaments, s’ha vist obligat a reprogramar-se i serà un dels darrers a veure restaurada una certa normalitat. El balanç de danys és enorme i caldrà veure la capacitat i l’estratègia de les administracions públiques per ajudar a redreçar l’activitat cultural.

Vacunar i vacunar

Divendres. El confinament comarcal i totes les altres restriccions es mantenen una setmana més a Catalunya. Un manifest de 82 societats científiques espanyoles que representen a 200.000 professionals sanitaris exigeix als governants que vagin a una, es posin d’acord per controlar la pandèmia i no aturin la vacunació sense atendre a criteris purament científics ni de forma impulsiva.

Per afrontar tot l’anterior, primer s’ha de resoldre això.