La fira de la mel i l’oli del Perelló es reinventa per potenciar la proximitat i qualitat en els nous patrons de consum

La fira de la mel i l’oli del Perelló (Baix Ebre) encara la 144a edició posant al centre la proximitat i la qualitat dels seus productes. Així, s’han reorganitzat espais i potenciat la dotzena de productors presents a la Firabril, a més de programar activitats centrades en la gastronomia de la zona. Uns canvis que, segons l’alcalde Samuel Ferré, s’han fet en un moment en què el públic ha adoptat nous patrons de consum i valora més les experiències, com ara tastos o demostracions de cuina. Tot i coincidir amb l’època de més feina per als productors, les empreses locals fan pinya per mostrar els productes i les noves línies de negoci amb què s’han reinventat. La fira, que s’allargarà fins diumenge, preveu créixer fins als 15.000 assistents.

El Perelló s’ha reivindicat un any més com la capital de la mel, coincidint amb la 144a edició de la Firabril. En aquesta ocasió, la fira s’ha reinventat amb l’objectiu de potenciar l’atractiu de les empreses locals que es dediquen tant a la producció de la mel com l’oli, dos dels productes emblemes d’aquesta localitat ebrenca.

D’aquesta manera, s’ha optat per concentrar la dotzena de productors locals en el pavelló principal, on també s’han ubicat les activitats centrades en la gastronomia de la zona. Al llarg de tot el cap de setmana, en aquest espai s’hi fan demostracions de cuina local, a més de tastos per als assistents. «Els patrons de consum de la gent canvien, la manera de veure les coses és diferent, cada vegada es busquen més experiències i exclusivitat en els productes i hem decidit fer una mirada cap endavant i avançar-nos al que han de ser les fires», ha declarat a l’ACN l’alcalde del municipi, Samuel Ferré.

No ha estat l’únic canvi pel que fa a la ubicació dels estands que s’ha registrat enguany; l’organització també ha separat les paradetes d’artesania en un espai exclusiu, així com una zona dedicada a la degustació de cerveses artesanes, formatges o olives, per facilitar la circulació i interacció dels assistents. Al programa, que s’allargarà durant tot el cap de setmana, no hi falta un dels actes més tradicionals, com és el sorteig que es fa aquest diumenge on els participants poden guanyar el seu pes en mel i oli.

L’alt volum de feina a les arnes no frena als productors

Tot plegat, amb la voluntat de propiciar que les empreses locals facin pinya i «facin poble» a l’hora de mostrar-se al públic. Segons Ferré, es tracta d’una circumstància que queda palesa en la Firabril, que coincideix en una època en què els apicultors tenen un volum de feina molt elevat, ja que és el moment de crestar i començar a treure la mel de les arnes.

Pel que fa al perfil d’empreses que prenen part en aquesta edició, la majoria provenen de negocis familiars que en els últims anys han apostat per oferir noves propostes per «no estancar-se». «És qüestió d’actualitzar-se, perquè si et quedes només amb la mel, la gent ho té molt vist. Innovar està molt bé perquè es puguin provar coses noves», ha destacat l’Andrea Martí, filla dels propietaris de Mel Llaó. En el seu cas, han optat per donar a conèixer la seva mel acompanyada per bunyols fets a casa, però també mató d’un ramat de cabres propi. Altres empreses han optat per vincular la seva producció a altres àmbits, com poden ser la cosmètica o la higiene personal a través de cremes o sabons.

L’organització preveu incrementar el nombre d’assistents

La reconversió del sector apicultor s’ha constatat en aquesta 144a Firabril, una de les fires més antigues del país dedicades a la mel. Així, les bresques i els productes derivats d’aquest element han tingut un protagonisme especial en aquesta edició, que busca reforçar la seva presència entre el públic de proximitat, però també el nacional.

L’any passat, unes 10.000 persones van assistir a la fira, que preveu incrementar aquesta xifra en 5.000 assistents més. Entre els reptes de futur, l’organització espera que els canvis introduïts enguany tinguin una continuïtat en pròximes edicions per convertir-se no només en un referent a les Terres de l’Ebre, sinó al conjunt del país.