Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El Club de lectura, deu anys resolent assassinats

El Centre de Lectura: portes endins | La novel·la negra és la protagonista d’un club que es va inicar el 2009 amb les històries d’Hercule Poirot, el detectiu d’Agatha Christie

MONTSERRAT ANCIOLA

Whatsapp
Alguns dels llibres que es llegeixen al Club de letura de novel·la negra del Centre de Lectura. FOTO: CENTRE DE LECTURA

Alguns dels llibres que es llegeixen al Club de letura de novel·la negra del Centre de Lectura. FOTO: CENTRE DE LECTURA

Ja en són deu els anys durant els quals, l’últim dijous de cada mes –i d’octubre a juny– el Club de lectura de novel·la negra de la Biblioteca del Centre de Lectura es reuneix per debatre i comentar les diverses maneres que escullen els escriptors d’arreu del món per fer que els seus personatges matin, assassinin, torturin i amaguin les armes dels crims i les seves víctimes.

Ens atreviríem a dir que gairebé la totalitat de biblioteques del país organitzen clubs de lectura –activitats de tertúlia i debat a l’entorn d’un llibre determinat– amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector i promocionar l’equipament cultural on es desenvolupa. Les tipologies són diverses: clubs de lectura de novel·la, de teatre, d’assaig, per a adults, infantils, en llengües estrangeres, presencials, virtuals... Ara bé, quan es tracta de trobar un club de lectura de novel·la negra, el ventall d’opcions es redueix considerablement.

A la Biblioteca del Centre de Lectura, la novel·la negra és la protagonista del club que es va iniciar el curs 2009-2010 amb les històries d’Hercule Poirot, un dels detectius de ficció més populars d’Agatha Christie, sovint anomenada «la reina del crim». A les investigacions d’aquest detectiu belga, s’hi han sumat fins a 81 novel·les més d’ autors de quasi totes les nacionalitats.

En l’àmbit europeu, els nòrdics han tingut un paper rellevant, des d’autors reconeguts per la seva àmplia trajectòria literària, com és el cas de Henning Mankell, fins a les seves deixebles Camilla Läckberg, Mari Jungstedt o Åsa Larsson, sense menystenir les novel·les protagonitzades per l’inspector Harry Hole, del noruec Jo Nesbo. Les novel·les del grec Petros Márkaris, protagonitzades pel comissari Kostas Kharitos, i les investigacions encapçalades pel comissari Guido Brunetti, de Donna Leon, també han tingut un paper destacat al llarg d’aquests deu anys de lectures criminals o negres. No hem de passar per alt les llargues estones de debat arran de les novel·les publicades per Andrea Camilleri, amb el comissari Salvo Montalbano al capdavant d’una sèrie de col·laboradors com el comissari Domenico Augello, els inspectors Fazio i Gallo i el divertit telefonista Catarella. Els autors en llengua francesa: Fred Vargas, Pierre Lemaitre o Jean Luc Bannalec, amb el permís del clàssic Georges Simenon, també han estat protagonistes al nostre club de lectura.

Així mateix, els autors americans han tingut els seus dies de glòria, des de la Collita roja de Dashiell Hammet a les conegudes com les «novel·les de l’alfabet», de Sue Grafton. És en fer esment d’aquest autor nordamericà i de la seva Collita roja que ens ve a la memòria una de les moltes anècdotes viscudes al club de lectura. Ens remuntem al curs 2011-2012 quan, preparant la primera sessió del mes d’octubre, el Celler Pardas de Torrelavit ens va fer arribar un parell d’ampolles del seu vi Collita roja –nom escollit, evidentment, en homenatge al llibre de Dashiell Hammett– perquè en féssim un tast mentre comentàvem aquest títol.

Tot sovint, i sempre que és possible, els clubs de lectura tenen el goig de comptar amb la participació de l’autor, i el de la Biblioteca del Centre de Lectura no ha estat una excepció. Al llarg d’aquests anys, hem llegit un bon nombre de títols d’autors catalans o castellans. En llengua castellana destaquem les novel·les de Manuel Vázquez Montalbán i el seu magnífic Pepe Carvalho, i les d’Alicia Giménez Bartlett, protagonitzades per la inspectora Petra Delicado i el subinspector Fermín Garzón. En llengua catalana són diversos els autors que ens han acompanyat i que han participat en el nostre club. És el cas de Teresa Solana, autora de La casa de les papallones i de Matèria grisa; Jordi Boixadós, autor de L’home que comptava diners; el periodista i escriptor reusenc Jordi Cervera, de qui hem llegit La mort a sis vint-i-cinc; o de Carles Mentuy, que ens va visitar el passat mes de novembre per comentar la seva darrera novel·la titulada La memòria de la Vall Fosca.

També volem destacar la col·laboració puntual de persones que, professionalment, desenvolupen una tasca relacionada amb la temàtica del nostre club. En el decurs d’aquesta dècada ens han visitat un comissari, un mosso d’esquadra i un investigador privat. Tots ells, dels quals mantindrem el nom en l’anonimat ja que es troben en actiu, han aportat les seves vivències i els seus coneixements en la resolució d’investigacions relacionades amb casos d’assassinats.

Malgrat les 82 novel·les llegides –en seran 86, en acabar aquest curs–, encara queden molts autors per descobrir i molts assassinats per resoldre. Seguirem, per tant, amb les nostres investigacions particulars, els últims dijous de cada mes, al Club de lectura de novel·la negra de la Biblioteca del Centre de Lectura. Hi esteu convidats.

Temas

Comentarios

Lea También