'Em sento sorpresa i molt agraïda perquè és un acte de generositat molt gran per part del Fito'

Feia temps que el Fito Luri la buscava. Sabia que es deia Fina. No tenia present la seva fesomia però recordava perfectament la seva veu reconfortant. L’havia rebatejat com Senyoreta Esperança en la cançó Habitació 21 que li dedica en el seu nou disc, Planetes càlids. I aquest dijous, finalment, l'ha trobat. La Fina és la infermera que, fa tres anys, va assistir al cantautor reusenc a l’UCI de Bellvitge quan lluitava contra el càncer. S'han retrobat als micròfons del programa Islàndia de Rac1, amb Albert Om al capdavant, des d’on els van posar en contacte.

La Fina Pey es va jubilar fa un parell d’anys després de quaranta de trajectòria. I assegura que aquesta història, per a ella, és un veritable regal. «Em sento sorpresa i molt agraïda perquè és un acte de generositat molt gran per part del Fito», diu la infermera, amb qui també ha pogut parlar el Diari. Més que un reconeixement a la seva feina, la Fina considera que el gest del cantautor reconeix tota una trajectòria, i la tasca del conjunt de la professió. «Quan veus que hi ha gent que se’n recorda de tu, et sents molt agraït i et fa sentir molt i molt bé», explica. Té una barreja de sentiments. Se sent sorpresa, i també molt contenta. I el fet que li dediquin una cançó, encara l’ha sobtat més. «Mai podem pensar que es pugui arribar fins aquí. Nosaltres només fem la nostra feina, i em sento molt agraïda», ha insistit a Rac1.

El Fito ha recordat aquella època, i com d’important va ser el suport que va rebre de la Fina. «La cançó és la necessitat vital i emocional de plasmar en un full un agraïment cap a tu», va afirmar el cantautor reusenc, qui va remarcar que la va escriure tot just arribar a casa, en deixar l’hospital. «Vaig seure, vaig agafar la guitarra i em vaig posar a escriure. A la mitja hora ja la tenia», ha dit. «Senyoreta, agafi’m la mà, que m’ofego, agafi’m la mà. Senyoreta esperança, ajudi’m a respirar, ajudi’m a respirar», diu l’emotiva melodia de l’Habitació 21. I també: «Quan tot hagi passat i pugui caminar, senyoreta agradable, prometo venir-la a buscar i ensenyar-li com és casa meva. Senyoreta bondat, el dia que vingui, si us plau quedi’s a dinar».

Fa tan sols uns dies, el mateix Fito va explicar en la presentació del disc les seves ganes de poder contactar amb la Fina i agrair-li tot el que havia fet per ell. I ara ja s’han retrobat, tres anys després. «La vida t’ha de somriure, has de tenir sort», li ha desitjat la infermera.