'En la pràctica del triatló lluites contra tu mateix'

- Va començar de ben jove fent esport...

- Sí. Futbol tota la vida fins als 19 anys. A partir d’aquí, vaig començar a córrer. Temps després, vaig liderar grups de corredors durant 2 anys a Barcelona. Com a triatleta, vaig començar farà prop de quatre anys. He participat en diverses distàncies: Esprint, Olímpic i Halfironman.

- I què pot dir de l’experiència de practicar tres esports, gairebé alhora?

- Recordo una vegada, fent bicicleta a la muntanya vaig caure i em vaig ser una cremada a la cama. Sempre ho recordaré, perquè vaig haver de refer 30 quilòmetres més. A vegades, es fa difícil haver d’entrenar-los tots tres, més que res per la combinació del temps. T’ho has de manegar amb la feina, i s’ha de tenir molta disciplina i voluntat.

- És ambiciós. Els tres esports tenen cap lligam?

- Són semblants pel que fa a l’aspecte de la resistència. Jo ara estic focalitzat al que és mitjana distància, el que s’anomena halfironman. Però són tres esports de llarga durada i el més m’agrada és el sacrifici i la sensació que tinc en acabar, quan has assolit tots els teus objectius.

- A més, competeix amb la seva pròpia marca...

- En la pràctica del triatló lluites contra tu mateix, et vols superar i millorar cada dia. No pots fixar-te amb la resta. La competició contra un mateix és força difícil i cada segon és un món, però a mi m’agrada. Sóc molt competitiu. Crec també que entrenar amb una altra persona és essencial i ho fa tot molt més fàcil, ja que t’arrossega a fer la meitat de coses que no faries potser amb la teva pròpia força de voluntat. Aixecar-se al matí sempre és més fàcil si algú t’espera per anar a córrer o fer bicicleta. És una motivació per compartir.

- Com és un dia sencer?

- Comences matinant força a les 7 del matí. Si toca bicicleta, l’has de fer vulguis o no, perquè amb el treball hi ha uns horaris fixats. En el meu cas, a la una del migdia entro a treballar. A la bicicleta, per tant, has d’estar mínim dues o tres hores. Arribes a casa i et fas el dinar. Què passa el dia que toca córrer? Doncs vaig més tranquil, però els cops que es combinen la bicicleta i haver de córrer, haig d’encabir-lo en un dia de cap de setmana, si no m’és gairebé impossible. La natació és el que menys temps requereix.

- Dissenya, doncs, un horari d’entrenament...

- El més important és tenir una programació i calcular una mica les carreres d’entrenament i saber quan has de descansar. També és vital saber quin esport has de treballar i un altre recuperar. A més, si no descanses, poden aparèixer les lesions.

- Està en plena forma sempre, doncs.

- Sí. I la clau és arribar a aquestes condicions físiques òptimes quan arriben les competicions, perquè al principi costa fins que no agafes l’hàbit. Amb el temps comences a pujar la càrrega de l’entrenament i has d’estar preparat.

- Quant de temps triga a preparar un triatló?

- Mesos. Tot i ser amateur –com és el meu cas–, en dues setmanes és impossible preparar-se un triatló. Ja és inconcebible preparar-se una cursa de 5 o 10 quilòmetres, imagina’t! Hi ha persones que ho fan, i després passa el que passa: apareixen lesions i ens hem fet mal. Has de portar un control i t’has d’adequar a les condicions físiques que tens ara. A més, hi ha una part de l’esport, que és la invisible, que és dormir i menjar.

- Molt de sacrifici...

- Del que s’ha de conscienciar la gent és que l’esport no és sols activitat física. La part de la nutrició és essencial, com deia. Si no menges bé no rendeixes. De sortir i prendre alcohol, res, perquè és una substància que deshidrata. Si vols fer un triatló, t’hi has de dedicar. S’ha de dormir, si no descanses les teves hores, passa factura. Com a entrenador personal, veig que hi ha molta gent que ve al centre de Body Viu a perdre pes, perquè la gent no té l’hàbit d’entrenar, i de fer-ho bé.