La casa de Neus Català farà memòria de l’holocaust

El Memorial Democràtic i l’Amical de Ravensbrück col·locaran una placa ‘Stolpersteine’ a la porta de la seva casa natal dels Guiaments

24 enero 2018 09:40 | Actualizado a 24 enero 2018 09:49
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’artista alemany Gunter Demnig col·locarà el proper 25 de gener una placa Stolpersteine (pedres de topada) al municipi dels Guiaments en record a Neus Català, deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück. 

L’acte se celebrarà a les portes de la casa natal de Català, al número 3 del carrer Nou i hi intervindran Carme Garcia, directora de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya; Anna Sallés, presidenta de l’Amical de Ravensbrück; Margarita Català, filla de Neus Català; i Miquel Perelló, alcalde dels Guiamets.

Gunter Demnig procedirà a la col·locació de la placa i la cantant Marina Rossell clourà l’acte amb la interpretació d’algunes peces

El 27 de gener de cada any se celebra, per designació de les Nacions Unides, el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Amb motiu d’aquesta celebració, el Memorial Democràtic, juntament amb ajuntaments i altres institucions, ha organitzat del 23 al 30 de gener diversos actes arreu del territori.

A banda dels Guiaments, també es col·locaran plaques Stolpersteine als municipis de Torà, Sanaüja, Tarroja de Segarra, la Prenanosa, les Oluges, Cervera, Granyera de Segarra, Talavera i Sant Antolí-Ribera d’Ondara, tots a la comarca de la Segarra, així com a Sabadell, Granollers i Girona.

Deportada a Ravensbrück

Neus Català va néixer el 6 d’octubre de 1915 als Guiaments. Diplomada en infermeria, el 1937 formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil (1936) es va traslladar a Barcelona. L’any 1939 va travessar la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura.

A França col·laborà en activitats de la Resistència. L’any 1943 fou denunciada als nazis. Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenburg, on la van obligar a treballar en la indústria d’armament.

En ser alliberada, retornà a França on continuà la lluita clandestina contra el franquisme. Militant del PCC i d’EUiA, és sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores.

És presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005), Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d’Or al Mèrit Civil de l’Ajuntament de Barcelona (2014) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015).

Les plaques ‘Stolpersteine’

Els Stolpersteine són llambordes quadrades de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades.

Es col·loquen al paviment davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació.

Cada llamborda és única i es realitza a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. No només ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents.

Comentarios
Multimedia Diari