'La ràdio esdevé única i tots la vivim a la nostra manera'

El reusenc Albert Sunyol ha volgut copsar 95 anys de la història radiofònica de la ciutat amb el seu primer llibre ‘La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)’, de l’editorial La Banya Edicions. Val a dir que a la diada de Sant Jordi d’aquest diumenge l’autor serà a la parada de llibres del Centre de Lectura, ubicada al carrer Major de la ciutat, signant llibres.
- Per què va triar la ràdio com a tema i quin enfocament pretenia donar? - Volia elaborar un relat que no fos un simple anecdotari. La història publicada fins ara, especialment per Ràdio Reus –l’emissora degana i de més tradició a la ciutat– havia fet una història escrita per ella mateixa i basada en el seu relat oficial i amb les anècdotes. En el meu cas, jo volia fer quelcom que anés més enllà de Ràdio Reus: explicar totes les emissores que ha tingut Reus des del 1922 fins al 2017 i fer-ho a partir d’un enfocament periodístic alhora que d’investigació, un dels àmbits en els quals particularment em sento més còmode. Sempre m’havia agradat fer ràdio i la pensada sorgeix a partir d’una sèrie de reportatges que vaig publicar en una col·laboració que vaig fer al mitjà digital Reusdigital.cat. Allà parlava d’aquest suport comunicatiu i investigava la seva història. Tot succeeix el 2012. I l’Òscar Ramírez, ara el meu editor amb La Banya Edicions, em va suggerir que ho convertís en un llibre.

- I així ho va fer, oi? - Sí. Vaig decidir ampliar-ho a través d’un treball més exhaustiu a partir de la recerca a hemeroteques, actes del Centre de Lectura i sobretot parlant amb més testimonis a més dels que ja havia parlat en els esmentats reportatges, que al cap i a la fi eren una petita pinzellada. Han estat 5 anys en els quals he desenvolupat la recerca de períodes.

- Entrats en matèria, quantes emissores hi va haver des del 1922 fins a l’actualitat? - Més d’una desena i, especialment als anys vuitanta amb una aparició més prolífica. Més aviat, tracto la vida de les emissores. Més enllà d’enumerar-les, parlo del seu context històric: canvis de com s’escolta la ràdio, en quin moment sorgeixen les emissores, per què ho fan, amb quines ajudes i dificultats sobreviuen...

- I per què en sorgien de noves, generalment? - Arran la investigació que he dut a terme, arribo a la conclusió que Reus és un dels llocs amb més emissió radiofònica, perquè al principi dels anys vint, la capital del Baix Camp, ja tenia aquest desig de fer ràdio. A més, el Centre de Lectura ja aposta per la compra d’una estació receptora i després una estació emissora. A partir d’aquí, surten nous projectes, Reus ja es veu com a una de les ciutats amb més tradició radiofònica. Sí que és veritat que als anys vuitanta, afavorits per la sortida del Franquisme, van anar apareixent altres projectes de ràdio, les ‘ràdios lliures’ o les mal anomenades ‘pirates’. Del 1945 al 1950 apareixen més receptors.

- Comunicar al preu que sigui. - És molt més important fer ràdio que no pas crear un projecte. És a dir, s’ha de comunicar encara que ho faci un grup d’amics. Parlen del que els agrada. A La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922 - 2017) , estructuro la informació per dècades i parlo amb una seixantena de locutors, tècnics, personal vinculat a la casa i gent de Reus. Volia trobar un relat de dins i fora de l’estudi. He buscat figures clau com ara la d’Alfonso González, de Ràdio Popular o de Ràdio Music Club o Punt 6 Ràdio, com ara Marià Arbonès.

- Haurà arribat a moltes conclusions... - Com bé diu el títol, la ràdio esdevé única i tots la vivim a la nostra manera. Es fa molt evident en el cas de les radionovel·les. S’escoltaven tot el dia, fos a la feina o a casa. A tall de curiositat, estic molt satisfet per la primera part. Han aparegut documents fins ara no localitzats com ara les actes del C. de Lectura on s’expliquen tots els problemes que es van tenir amb l’estació receptora, que va costar unes 3.150 pessetes. Per això, es van fer conferències per sufragar el preu dels aparells. Una altra peculiaritat és la de Ràdio Popular: l’arquebisbat va apostar per tenir una ràdio, però als 70 el model va sortir afectat i van considerar que no corresponia als seus interessos. Suposa un trencament, com també ho és si ho comparem amb l’actualitat, on la ràdio s’adapta a les noves tecnologies per no perdre la visibilitat. A Reus li calia un llibre com aquest i més sent capital radiofònica.