Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La recerca ramadera a Montsant

40 anys de Carrutxa | Els pastors i la ramaderia és una temàtica sobre la qual Carrutxa ha incidit diversos cops, fent estudis i recerques, des dels costums fins a altres elements com les cançons

ALBERT MARGALEF

Whatsapp
La recerca ramadera a Montsant

La recerca ramadera a Montsant

En la recollida d’informació que Carrutxa ha anat obtenint en les recerques realitzades al llarg de la seva història, els pastors i la ramaderia, en els seus diversos àmbits, ha sigut una temàtica que regularment ha anat traient el cap.

Des dels inicis, el contacte amb persones vinculades amb aquest ofici ha estat habitual, parlant-hi però per temàtiques variades: recollida de cançons, costums, creences, etc. Parlant amb elles s’obtenia una informació ‘secundària’, és a dir, una informació que en aquell precís moment no era objecte propi de la recerca, però sí interrelacionada, i que de mica en mica anava fent créixer el sarró.

Informació que abasta tota una sèrie de coneixements de diversa índole: des dels propis rituals populars durant el cicle de l’any, al reconeixement de camins, topònims i altres elements relacionats, però també costums i pràctiques pròpiament de l’ofici de pastor –del dia a dia, per entendre’ns–, inventari fotogràfic i fins i tot adquisició d’elements etnogràfics, sense deixar de banda la recollida d’imaginari i llegendes relacionades amb els pastors/es, persones esdevingudes, en alguns casos, éssers semidéus arran del seu aïllament en bona part de l’any de la resta de la societat i apropament i contacte amb diversos elements naturals: muntanyes, boscos, arbres, plantes, etc.

Molta informació però, per dir-ho d’alguna manera, de portes endins.

És a partir de l’any 2004 que s’inicia una línia de recerca sobre els pastors i la ramaderia a la zona, específicament a l’àrea de Montsant, dins l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Montsant. Aquesta idea rau en el fet que la presència de bestiar de diversa índole a Montsant ha sigut de cabdal importància al llarg dels segles per al desenvolupament socioeconòmic de la població que ha habitat el seu territori. Ramaderia –especialment ovina i caprina– tan local com transhumant, ja que Montsant es troba en un encreuament de camins entre el litoral i l’interior del país vers el Pirineu, és rica en pastures estivals i es troba a cop de pedra d’una de les poblacions (Prades) on fins al primer terç del segle XX s’hi féu una de les fires ramaderes més importants de Catalunya.

No és gens estrany, doncs, que tot aquest anar i venir del bestiar ha condicionat el desenvolupament i la gestió del territori –conreat agrícolament i aprofitat forestalment–, així com les relacions socials –entre pagesos i pastors– i la toponímia, algunes de clara al·lusió pastoral: bassis, cabanes, dormidors, coves, pletes, corrals, carrerades i camins.

Altrament, s’ha d’entendre que Montsant no és un fet aïllat, un bolet al mig del bosc. En conseqüència, la recerca es va estendre al territori circumdant. I és precisament en aquest moment quan es realitzen en profunditat i específicament tot un reguitzell d’entrevistes a persones –bàsicament homes– que el seu ofici havia sigut el de pastor.

Però també a d’altres que havien tingut un contacte molt directe amb la ramaderia i/o el territori. Entrevistes efectuades en pobles de dins l’àmbit territorial del Parc Natural de la Serra de Montsant, però també –com ja hem deixat entreveure– en d’altres de la resta del Priorat i de l’Ebre, ja que des d’aquí, sobretot a partir dels anys 50 i 60 del segle XX, una bona colla de pastors es dirigien amb els seus ramats –en transhumància– a fer la pastura d’estiu a Montsant.

Per altra part també ha estat necessària i imprescindible la recerca en llibres i publicacions locals amb la finalitat de tindre una visió més àmplia sobre camins, toponímia, referències explícites sobre pastors i ramaderia, costums, etc., com també la consulta de les ordinacions locals, base que ens serveix per entendre, des de temps pretèrits, com la ramaderia ha ocasionat tot d’interrelacions entre la gent del territori, les quals han estat indispensables de gestionar per tal de garantir un bon funcionament de la comunitat.

De tot aquest brou en va sortir un article titulat: Ramaderia i pastors a Montsant, publicat el 2010 a la revista Caramella, o la participació en unes jornades organitzades pel Parc Natural de la Serra de Montsant sota el títol: ‘La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni’, celebrada el 2011, on es presentà una ponència anomenada ‘Història i etnografia dels pastors i la ramaderia a Montsant’.

També en va sorgir la redacció de la introducció, el 2015, del llibre Els pastors i la música, i altres treballs sobre instruments musicals construïts per infants i per pastors. Més recentment, el proppassat estiu de 2019 s’ha editat un opuscle –juntament amb el Parc Natural de la Serra de Montsant– sobre patrimoni cultural que duu per títol: La ramaderia a Montsant. En ell s’hi plasma, a tall de síntesi, el resultat de la recerca de tots aquests anys.

En l’actualitat s’està elaborant una exposició itinerant pels diversos pobles de Montsant. Si els condicionants del moment ho permeten, veurà la llum aquest estiu, i anirà acompanyada d’un seguit de xerrades que la complementaran.

Temas

Comentarios

Lea También