Llibertat literària per crear

Un precedent de la creació col·lectiva i amb el símbol d’un vestit negre com a tema a desenvolupar. Es tracta del projecte digital El vestit negre, una publicació que han coordinat Eduard López i Lena Paüls. Tots dos van fer una crida a diferents artistes plàstics, fotògrafs i escriptors per tal que aquests elaboressin diferents connexions amb el tema. L’objectiu era promoure l’encreuament de perspectives de les diverses disciplines. De moment, el llibre només pot visualitzar-se a la xarxa, però adquirirà vida pròpia en un espai real a la seva presentació de dimecres que ve, el dia 14 de juny, al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, a partir de les 19.30 hores.

«La idea sorgeix d’una anterior obra col·lectiva anomenada Remeno paraules. 25 proses poètiques il·lustrades, en la qual l’Eduard López també en va escriure el pròleg. La portada d’aquella publicació digital és una aquarel·la de Joan Tharrats on apareix un vestit negre. Vaig fer una crida amb la voluntat de donar continuïtat a les col·laboracions entre diferents formes d’expressió. López la va acollir amb entusiasme i va suggerir que fóssim diversos els qui escrivíssim sobre les imatges que rebéssim», explica la mateixa Lena Paüls, la qual a més és l’autora exclusiva de les proses poètiques de l’obra Remeno paraules. Amb tot això, la publicació es tracta d’una suma literària.

Hi ha 51 peces on han col·laborat 38 autors: Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.

«Preteníem que les imatges i els textos s’anessin generant en cadena i vam estudiar diferents maneres de fer-ho possible», continua Paüls. Per la seva banda, sobre la rebuda de les diferents peces dels artistes, Eduard comenta que «vam trigar prop de sis mesos en finalitzar el projecte i els vam anar endreçant d’una forma que fes la composició coherent.  De fet, els qui jugaven a cegues eren més aviat els il·lustradors i els fotògrafs. Els escriptors tenien més suggeriments, que eren dues imatges».  Una de les tasques de les quals s’encarrega López és de coronar el llibre amb un relat circular. «Vaig tancar el projecte amb un epíleg de manera que es relacionés amb el principi, l’última imatge ens remet a la primera», resumeix ell.

I és que, com bé conclou Paüls, una de les finalitats de la publicació era encerclar el vestit negre com a concepte i símbol, com «un mar obert a la multiplicitat d’enfocaments. Per un costat hi ha l’enunciat literal i d’un altre el marc cultural que l’envolta. Posem en òrbita el nostre sistema conceptual i construïm significats».