Más de Reus

María Bravo: «El teatre és un aliment intel·lectual i afectiu»

Entrevista. La comunicadora, que viu a la ciutat des de fa divuit anys, va impulsar l’any 2007 la companyia Teatrosfera «per obrir nous escenaris, on l’art teatral sigui una eina de transformació social»

Sílvia Fornós

Whatsapp
L'actriu i comunicadora María Bravo a Reus.  FOTO: Alba Mariné

L'actriu i comunicadora María Bravo a Reus. FOTO: Alba Mariné

Nascuda a Madrid, però reusenca d’adopció des de fa divuit anys, la actriu i comunicadora María Bravo, que es defineix com un «esperit inquiet», defensa que «el teatre és una eina d’acció i també de transformació social». I amb aquest leitmotiv va impulsar l’any 2007 la companyia Teatrosfera (teatrosfera.jimdofree.com), «per a obrir nous escenaris i apropar l’art teatral». En aquest sentit, un dels projectes més reconeguts de la companyia són els tallers de prevenció de la violència masclista per a joves, amb els que recorre instituts del territori. L’objectiu de la iniciativa és sensibilitzar i orientar als adolescents sobre la violència contra les dones. Per últim, l’actriu referma «el poder dels artistes per ajudar a la societat», en molts aspectes, i en temps de pandèmia recalca que «hem de reinventar noves maneres de fer cultura segura».

Actriu, periodista, formadora, facilitadora de processos creatius... Què li queda per fer?

Moltes coses. Sóc un esperit inquiet. He de continuar investigant i experimentant com les arts poden ajudar a la transformació social. Jo i tots els artistes tenim el repte de mostrar que les arts, i en el meu cas el teatre, són de vital importància per contribuir a fer del món un lloc millor. Em queda mostrar que el teatre és una eina per la salut i que té un valor social indiscutible.

Ara més que mai, i sobretot durant el confinament, ens hem adonat de la riquesa de la cultura.

Sí, totalment. El teatre és una eina màgica, a més de ser saludable, és a dir, és un aliment intel·lectual, sensorial i afectiu, que desperta la imaginació, la creativitat, l’esperit crític, integra capacitats diverses, ajuda a integrar i resoldre conflictes, a desenvolupar competències cíviques i socials... Realment, en aquests moments, la creativitat és de vital importància perquè és una eina bàsica per a l’adaptació de la nostra espècie, és a dir, per resoldre reptes complexos com el moment actual. Quan treballes amb la creativitat s’obre un món de possibilitats que abans era inexistent. La creativitat esdevé un recurs evolutiu de la natura que ens garanteix una adaptació al medi. En aquests moments, la creativitat i les arts són de vital importància per evolucionar cap a una situació diferent de la que tenim, plena de negativitat i de por. El teatre és una eina d’acció.

Ara que la cultura ens necessita més que mai, la societat ha oblidat la seva companyia?

Sí. Realment, els artistes vivim amb una gran indignació el com se’ns està tractant en l’àmbit polític i també, de vegades, a escala social. Creiem que tenim una aportació a fer a la societat i tenim el repte de poder mostrar que realment existeix aquest poder d’ajudar a les persones. Potser hauríem de convidar als polítics a algun assaig o alguns dels nostres tallers formatius perquè ho puguin vivenciar.

Els que no som actors ni actrius, ens falta entendre que la cultura no ha de ser gratuïta?

Hem de tenir més present el valor que té la cultura dintre del nostre país, no és així en altres països on realment existeix una valoració de les arts. Aquí estan menyspreades de forma històrica. Tenim el repte de canviar-ho. Les arts tenen un valor econòmic perquè els artistes tenim un valor com artistes, si l’art es valorés i se sabés el que costa econòmicament, emocionalment i física-ment fer una obra artística es podria valorar. Es desconeix el procés de l’artista a l’hora de crear una obra, és a dir, les disciplines artístiques impliquen un compromís a tots els nivells i els artistes tenim el repte de comunicar-ho.

Quines eines necessita tenir a l’abast el col·lectiu d’artistes per fer efectiva aquesta comunicació?

El repte que tenim davant és poder mostrar el nostre valor a escala social. Hi ha informes de l’OMS que diuen que el teatre millora la salut, pot ser falta més investigació d’aquestes eines que ens permetin mostrar el valor de les arts en la vida. Això no passa en altres països on realment el teatre és prescrit.

Si no ens ho comencem a creure ara, estarem en un punt d’involució cultural?

Pot ser sí, ja que estem en un moment crític. Estem en un punt evolutiu de canvi de paradigma general, és a dir, social, econòmic, cultural, ecològic, artístic... És un canvi de paradigma a escala mundial. Realment, tothom ha d’estar remant cap a la mateixa direcció, perquè ens estan intentant polaritzar i dividir, quan realment el que hem de fer és connectar-nos més que mai, és a dir, sentir que la pandèmia ens ha fet ser més conscients que vivim en un món d’interdependència i que allò que afecta algunes parts, també afecta el conjunt. 

És molt important generar un paradigma que ens permeti pensar de forma col·lectiva i cooperativa. Ara, vivim en un món connectat, per això hem de passar del jo individual al jo connectat.

Entre altres projectes, va començar l’any amb l’estrena de ‘Jo, jo, jo! El musical que parla de tu!, que ens posava davant del mirall en aspectes com el treball, la casa, els homes, la família, la maternitat, les amigues i el futur. Ens hi hauríem de posar més sovint?

I tant! El mirall és una eina de vegades perillosa, perquè significa la nostra coneixença, però el mirall, simbòlicament, pot ser moltes coses. Ara, el que ens diu el mirall és que necessitem descobrir-nos i que necessitem un canvi.

El projecte de la companyia Teatrosfera connecta tots aquests aspectes i valors que defensa.

Sí. Connecta molts dels propòsits que viuen en mi com artista i com a persona, com el valor social del teatre com a eina de transformació, la visió ecològica i sistèmica del món i el poder de la comunitat a l’hora de canviar el món.

D’altra banda, al llarg de la seva trajectòria artística també ha sigut pionera en implicar en l’àmbit escènic a tota mena de sensibilitats.

El teatre és una eina d’integració de capacitats diverses perquè, tal com passa en la natura, els ecosistemes més diversos biològicament són més resilients, i això en el món del teatre es pot investigar. Com més diversitat hi ha, més fortalesa. Tenim la falsa creença de pensar que una societat diversa és més feble, però succeeix el contrari, ja que la natura ens ha ensenyat que com més diversitat, més resiliència i més fortalesa. A través del teatre i l’experimentació en capacitats diverses és apassionant poder fer projectes que integren aquestes capacitats.

La naturalesa és un escenari natural?

La naturalesa és el millor escenari perquè ens proveeix de la bellesa més autèntica. És on realment podem expressar-nos d’una forma més autèntica. Per això, necessitem connectar amb la natura i la seva saviesa, i el teatre ha de continuar als escenaris però ha de sortir-ne per poder ser útil a la societat.

El projecte escolar de tallers de prevenció de la violència masclista per a joves en quin punt es troba?

El projecte està molt viu, ja que estem en converses amb entitats i tenim vuit tallers programats fins que acabi l’any. Això demostra que tenim manera de fer els tallers de manera segura i complint els protocols sanitaris. Hem de reinventar noves maneres de fer cultura segura i aquests tallers són una manera de fer-ho.

El teatre hauria de ser una assignatura a les escoles?

El teatre i les eines de creativitat són vitals per l’aprenentatge, perquè integren moltes capacitats i també la dimensió emocional en el procés d’aprenentatge de qualsevol persona. 

A més, els coneixements més profunds normalment es donen amb estratègies que integren des de les arts fins a la creativitat. Per exemple, tenim a l’Escola La Vitxeta de Reus el programa de Marcos Vicente que realment funciona. Una demostració que el teatre és una eina d’innovació educativa bàsica.

Temas

Comentarios

Lea También