Plaça de la Vila, punt de Trobada a Cornudella de Montsant

El ‘Diari’ presenta avui el tretzè lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb exemples de l’urbanisme medieval a Cornudella. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes). 

20 marzo 2021 07:10 | Actualizado a 20 marzo 2021 12:27
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El lloc de Cornutella surt esmentant l’any 1190 en el document de la reina Sança de donació del Montsant. Des de la seva creació l’any 1324 la vila murada de Cornudella forma part del comtat de Prades. L’any 1408 Martí I prorroga per cinc anys els impostos municipals que havia autoritzat al comú per a continuar la construcció de les muralles. Des dels inicis de l’urbanisme medieval la plaça de la Vila és l’espai representatiu de la població i lloc de confluència ciutadana per la celebració de les reunions comunals i del mercat. Bona part dels edificis de la plaça es construeixen entre els segles XVI i XVIII conservant restes dels seus inicis medievals amb reformes modernes. La magnífica portalada esculpida en pedra d’una de les cases porta la data de 1784 en la dovella central de la seva llinda

Al bell mig d’un teixit urbà dens, la plaça de la Vila és un espai de generoses dimensions, des d’on surten de les seves quatre cantonades estrets carrers de traça irregular que enllacen les diferents parts de la població. Els carrers dels Abeuradors i de la Vileta al nord, el carrer de Tou a llevant, el de l’Església cap al sud i Major cap a ponent permeten que la plaça sigui un bon punt de trobada dels seus habitants. Té una planta sensiblement rectangular, envoltada d’edificacions porticades pels seus fronts nord i de ponent, buscant l’orientació solar en un territori amb un clima fred i humit a l’hivern. Tot l’espai porticat està construït amb jàsseres i bigues de fusta sustentades sobre pilars de pedra, un auster sistema constructiu a l’abast dels constructors locals.

El carrer de la Vileta entra a la plaça sota el pòrtic del costat nord per un perxe de quasi deu metres de llargada cobert amb una volta encofrada de morter de calç. El primer pilar d’aquest front és un esvelt fus aixamfranat d’una sola peça de pedra sobre una base quadrada. La casa de la cantonada amb el carrer dels Abeuradors conserva una portalada medieval d’arc de mig amb dovelles de grans dimensions. Cada casa acull el seu propi pòrtic edificat al mateix temps que l’edifici i independent de la veïna, amb diferents alçades de forjats i doblant els pilars en la línia mitjanera. L’alineació de les façanes de les cases manifesta la manca de planificació d’un incipient urbanisme medieval, amb petites inflexions cadascuna i sense seguir una línia recta.

El porticat de les primeres cases del front de ponent arriba a la plaça amb una lleugera inclinació davant del carrer de l’Església, oferint major visibilitat de la plaça al visitant de fora vila venint des de la carretera de Reus a Prades, lloc d’arribada a la vila des de les poblacions veïnes. Aquesta inclinació permet perllongar el porticat cap el Carrer Major amb un ampli camp visual i major espai d’aixopluc. Del conjunt de cases d’aquest front cal destacar la primera, amb un pòrtic de pilars de carreus escairats amb xamfrà i mènsula. La seva portalada renaixentista de carreus encoixinats del mateix estil arquitectònic d’altres cases del poble i viles de les comarques tarragonines, són petjades de l’important moment cultural i artístic que va viure el país el segle XVI.

L’Església de Santa Maria de Cornudella confrontada davant del carrer de l’Església que comunica amb la plaça, és un edifici de notables qualitats arquitectòniques. Destaca per la seva façana culminada amb un frontó triangular flanquejat per dos campanars i un ordre de dos nivells, el primer amb la portalada entre dues columnes amb un frontó triangular i el superior amb un gran rosetó. Va ser edificada als inicis del segle XVII per l’arquitecte Pere Blai en temps de l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustín, impulsor de les noves idees renaixentistes i humanistes provinents d’Itàlia. El seu llegat es reflecteix en nombrosos edificis religiosos i civils de poblacions properes com Ulldemolins, La Selva del Camp, Alcover i Tivissa.

La Fonda El Racó situada a la cantonada de llevant de la plaça és una de les fondes més antigues de Catalunya, en servei ininterromput des de l’any 1700. El seu emplaçament se situa en un racó de la plaça per atendre els viatgers que participaven en les transaccions comercials de l’antic mercat. A la portalada de la fonda hi ha un escut de pedra amb la data de 1794, l’any d’una important remodelació per adequar-la a noves demandes d’ús. El servei als usuaris de l’antiga activitat mercantil de la plaça ara s’ha convertit en allotjament dels visitants que vénen atrets per l’oferta turística de la vila. Junt amb el temple parroquial renaixentista, el celler cooperatiu modernista d’inicis del segle XX que elabora els excel·lents vins de la comarca, són un reclam per difondre l’arquitectura, la cultura i la gastronomia de Cornudella als inicis del segle XXI.

Comentarios
Multimedia Diari