Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Restauren tres passos de Setmana Santa de la Selva del Camp

L’equip de professionals del Taller Avall de Reus han estat els encarregats de restablir les peces d’alt valor patrimonial amb l’objectiu de deixar-les llestes per a la celebració religiosa

Cristina Valls

Whatsapp
La Mare de Déu de la Soledat, obra de Modest Gené, i els dos passos, també restaurats, del grup escultòric del pas de la Flagel·lació i el pas del Natzarè, en segon terme. FOTO: Alba Mariné

La Mare de Déu de la Soledat, obra de Modest Gené, i els dos passos, també restaurats, del grup escultòric del pas de la Flagel·lació i el pas del Natzarè, en segon terme. FOTO: Alba Mariné

La restauració és qüestió de química i cada obra és única. Això ens ensenya el restaurador i conservador Aleix Vall, qui recentment ha restaurat, amb el seu equip professional, quatre figures de tres passos de Setmana Santa de la Selva del Camp: la Mare de Déu de la Soledat, obra de l’artista reusenc Modest Gené (1940); el grup escultòric del pas de la Flagel·lació (1947); i, el pas del Natzarè (1954), de l’escultor Josep Espelta. 

El municipi serà seu del 10è Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya l’any 2021

La Mare de Déu de la Soledat va arribar al taller repintada i malmesa –especialment a la zona de la base–. Estava molt manipulada, ja que és una figura exposada al culte a l’església de la Selva, a la capella del Sant Crist, i està a peu pla, a l’abast de tot aquell que la vulgui venerar. «Per conèixer el millor mètode de neteja, així com els reactius que millor funcionaven, vam fer un test per esbrinar-ho. Unes mixtes de dissolvents gelificades van ser aptes per poder eliminar la brutícia i els afegits de policromia de la cara, sense fer malbé els elements originals», explica Vall. Amb la Mare de Déu han dedicat un mes i escaig a restaurar-la. El procés de reintegració cromàtica ha estat el més lent, diu. «A la cara li hem treballat petits detalls, unes llàgrimes artificials amb una mena de resina que sembla vidre. Com que és una figura articulada, és més dèbil, i va venir amb un braç trencat. També li vam posar una protecció a les cames, perquè els peus no ratllessin la peanya», detalla.

L’abans i el després de la Mare de Déu de la Soledat. FOTO: Taller avall/ Alba Mariné.

En el cas del pas del Natzarè, quan es va establir criteri d’intervenció i metodologia, es va netejar amb uns gels i es va eliminar un repintat de color negre, materials afegits no constitutius de l’obra original i es van tractar esquerdes, trencaments al canell per la Creu i desplacaments, entre altres detalls. «Són patologies habituals, ja que són elements que es traslladen en professó. Totes les peces, de fet, han estat tractades per corcs i xilòfags. Hem volgut  tractar, per això, les condicions d’humitat i temperatura de l’espai on es desen», especifica. El pas de la Flagel·lació, entre altres patologies, presentava una fractura important. «Quan acabem de restaurar, sempre donem consells de manipulació de les obres. I, finalment, ja has fet el que has pogut», apunta.  Des de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de la Selva del Camp –també esmentada com a Confraria de la Sang–, la seva procuradora, Lluïsa Garriga, esmenta la importància que suposa preservar aquest llegat patrimonial del municipi. «El nostre objectiu principal és promoure i organitzar les processons de Setmana Santa. Per aquesta raó, hem de tenir cura dels passos, que a més, són d’allò més antics», enraona la procuradora. Val a dir també que, La Selva agafarà el relleu de Lleida en la realització del Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya i, l’any vinent esdevindrà seu de l’acte bianual, el qual té com a objectiu intercanviar coneixements i experiències de les diverses maneres de celebrar la cita religiosa arreu del territori català. «Esdevé un repte i suposarà una fita, ja que se li donarà valor a la tasca que duem a terme els pobles petits i, encara més amb una celebració com la nostra, de fidelitat rigorosa, amb maneres de fer de temps medievals i autòctona. Per aquesta raó, vam creure que, enguany, era el moment de fer una inversió i restaurar les imatges religioses», afirma Garriga.

Cal recordar que, Divendres Sant està declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional, tot destacant el Viacrucis camí del Calvari, també declarat Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional.

Temas

Comentarios

Lea También