Riudoms: Un homenatge familiar al treball artesanal

S’ha acabat massa aviat, Sisco, de l’artista Jobacasén (Joan Baptista Cabré Sendrós) és una exposició de gravats del riudomenc que realitzava al seu taller el seu germà Sisco Cabré. «L’exposició és un homenatge al meu germà que morí a conseqüència d’una d’aquestes famoses malalties que ens passen a buscar, massa aviat en el cas del Sisco, i sense poder fer res», explica Jobacasén. El resultat és un homenatge familiar al treball artesanal.

Mentre, l’Àngela M. Casas, dona de l’artista Jobacasén, destaca que «el Sisco va treballar molts anys en el món de la impremta i per la seva experiència ens ajudava a fabricar el paper i a fer els gravats». «És la primera exposició de gravats», destaca l’Àngela.

De fet, la mostra es pot veure al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) de Riudoms, coincidint amb els 40 anys de l’entitat local. L’exposició es podrà visitar fins al 29 de novembre en el següent horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores i dissabte i diumenges de 17 a 20 hores. Sobre l’exposició, l’artista Jobacasén destaca que «es tracta d’un recull de gravats i mostra tot el procés, des de com es fan els gravats, amb el primer paper per poder fer la fulla, fins a l’últim utensili necessari per acabar fent un gravat, i sempre artesanalment, des del motlle fins a qualsevol eina.».

En total, a les parets del CERAP s’exhibeixen 111 gravats, destaca l’Àngela M. Casas, i a sobre les taules de la sala es poden observar diferents utensilis i altres gravats que s’han fet per anagrames, per invitacions de bodes o per felicitacions d’aniversaris. El resum de dues dècades de treball artesanal en família.

Pel que fa als utensilis, els visitants podran veure de prop plaques de linòleum, utilitzades en aquesta tècnica artística, fins a sedassos fets a casa per poder filtrar el paper, corrons, les tintes, guixos i moltes coses més. Material que forma part del llegat de Sisco Cabré. «El meu germà va estar tota la vida treballant en el sector de la impremta i ell venia al mas on tinc el taller per ajudar-me. Jo feia els dibuixos i ell preparava les peces i també el paper per fer els gravats», recorda l’artista i afegeix que «a casa nostra sempre hem sigut persones de treballar molt amb les mans. Ens vam començar a engrescar i vam arribar a fer uns 220 gravats».

Sobre el paper reciclat que utilitzaven per fer els gravats, Jobacasén destaca que «el resultat és molt diferent. Les meves pintures i dibuixos són amb colors molt vius i la textura del paper fet a casa no té res a veure amb el paper que es ven». A més de l’aspecte visual, l’artista també explica que «al tacte, el paper reciclat és molt agradable i se’ns va posar al cap, al meu germà i a mi, fer els gravats amb paper reciclat, i així ho vam fer».

Al llarg de la seva trajectòria, l’obra de Jobacasén s’ha caracteritzat per transmetre tot tipus de sentiments i temperament. En aquesta ocasió, a través dels gravats, també es pot resseguir la creativitat de l’artista «de més de 40 anys de dedicació a la pintura».

A la pregunta sobre quin gravat destacaria, Jobacasén explica que «sempre m’ho pregunten» i la seva resposta sempre és: «És com aquella família que té més d’un fill i li pregunten quin és el més maco, perquè tots ho són». «No destacaria cap gravat perquè un sol no aconsegueix res, però el conjunt és el que m’agrada». L’exposició S’ha acabat massa aviat, Sisco és l’única oportunitat per contemplar aquest llegat artístic.