Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un viatge d’anada i tornada al passat de la mà del general Prim

Serveis Funeraris Reus i Baix Camp organitza l’onzena edició de visites nocturnes al Cementiri General de Reus 

Salvat Jordina

Whatsapp
Un viatge d’anada i tornada al passat de la mà del general Prim

Un viatge d’anada i tornada al passat de la mà del general Prim

Acompanya’m a conèixer vells amics». Amb aquestes paraules el General Prim convidava a iniciar  el tour pel Cementiri General de Reus. En Joan Prim i la Laia van guiar, ahir, les tres primeres sessions de les  esperadíssimes Visites Nocturnes organitzades per Serveis Funeraris Reus i Baix Camp que enguany es van haver de reprogramar a causa de les fortes pluges.    


A les set del vespre, una cinquantena de persones miraven encuriosides, a través de les portes de vidre, el camí d’espelmes que els esperava dins del recinte funerari. Alguns repetien, d’altres s’estrenaven en l’experiència. Tot i les dates i el fred al què s’ha hagut d’adaptar l’onzena edició de l’activitat, les visites teatralitzades per la companyia de teatre La Gata Borda estan tant consagrades que tenen l’èxit assegurat. Ahir en van ser gairebé 150 i, si sumem les previsions d’afluència d’avui i demà, el Cementiri mostrarà la seva història a un total de 450 persones.
El recorregut és com fer un viatge a tot allò que ha estat la ciutat en un passat. El camí el marquen els mausoleus, les tombes i les capelles dels reusencs difunts. Persones anònimes i grans noms com el Doctor Frias o el polític i diputat al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu per Esquerra Republicana, Heribert Barrera, enterrat a Reus per amor. 


També, la feminista Antonia Abelló i Filella o el mític Xola, que va fer el tomb de Ravals a peu amb una moto a coll i be. O les víctimes dels bombardejos que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. Noms que marquen moments i que situen la ciutat en el nucli protagonista de la història dels 150 anys passats amb breus històries teatralitzades per diferents personatges. 


La música d’un violí acompanyava la simple i bella escenografia que ja planteja el Cementiri de Reus per si sol. La desena d’actors contextualitzaven el patrimoni cultural que guarda el recinte funerari municipal i que molts cops, alguns dels assistents, hem passat per alt.
Enguany destaca la figura de Josep Sardà i Cailà, en el 150è aniversari de la seva mort. «Va aconseguir que tothom s’enterres al mateix cementiri, sense importar el seu pensament o classe social», explicaven els actors. Perquè Sardà, advocat i polític liberal, també conegut per ser germà de l’alcalde de Reus Pere Sardà, va morir sense descendència i va donar els seus béns a la ciutat per a fer possible que es construís l’actual cementiri l’any 1871. Gràcies al seu llegat i a l’exprés requeriment d’agregar a tots els ciutadans, el de Reus va ser el primer cementiri laic de tot l’Estat Espanyol. Per això, l’escultura del déu grec del temps Cronos -coneguda amb el nom de Peret de la Dalla-, dóna la benvinguda a l’entrada del recinte funerari en lloc de l’àngel del judici final.


El patrimoni i els secrets que guarda el Cementiri General de Reus surt a lluir, per onze any, en un passeig pel recinte sota la llum de la lluna en una proposta gratuïta de Serveis Funeraris Baix Camp i la Gata Borda que no deix indiferent.

Temas

Comentarios

Lea También