Más de Reus

Una trilogia ganxeta

La Copa de tennis taula. Per valorar la fita de l’equip, és bo recordar que només té dos precedents a la ciutat: el Ploms i el Reus d’hoquei

Josep Cruset

Whatsapp
Celebració de la Copa de la Reina guanyada pel Reus Ganxets Miró, dimecres passat a la seu del club. FOTO: Alfredo González

Celebració de la Copa de la Reina guanyada pel Reus Ganxets Miró, dimecres passat a la seu del club. FOTO: Alfredo González

Casualment, quan s’acaben d’acomplir tres quarts de segle d’aquella primera Copa, n’arriba una altra. Suposo que l’efemèride ha passat desapercebuda per les circumstàncies que ens està tocant viure, però fa tot just setanta-cinc anys que un grup de joves del Club Natació Reus Ploms va aconseguir la fita fins aleshores més important de l’esport reusenc: la Copa d’Espanya –en aquella època anomenada del Generalísimo, màxim títol estatal– d’hoquei patins. Els plomistes van donar la sorpresa guanyant 6-3 l’Espanyol a la final disputada a Girona. Va ser un dels partits més llargs, si no el que més, dels que hi ha constància, perquè va durar quatre hores arran de la interrupció per una forta tempesta, a la que van seguir dues pròrrogues de vint minuts cadascuna per desfer l’empat i decidir el campió. El triomf del Ploms va constituir tota una proesa perquè l’equip havia començat a competir només feia tres temporades.

Sis anys després, el 1952, l’altre gran club de la ciutat, el Reus Deportiu, va repetir la gesta guanyant la Copa contra l’Espanyol (2-1) a Barcelona. No va ser una fita tan inesperada, perquè els roig-i-negres ja havien arribat a les dues finals anteriors, però igualment extraordinària, perquè la secció d’hoquei del Reus s’havia format només feia set anys.

Des d’aleshores, el palmarès del Reus Deportiu s’ha incrementat amb una munió de títols nacionals i internacionals, i tant abans com després de l’eclosió de l’hoquei patins, grans esportistes reusencs han estat campions d’Espanya de natació, atletisme, ciclisme, tir, patinatge, pàdel... Però en competicions per equips, l’hoquei era l’únic esport que podia presumir de títols al més alt nivell, com lligues o copes.

A cop de fitxatges
Això era així fins dimecres passat, quan el Reus Ganxets Miró va guanyar la Copa de la Reina a Antequera, en la seva primera participació en la competició, pocs dies després de proclamar-se subcampió de lliga de la Superdivisió femenina. Emulant aquells primers triomfs de l’hoquei reusenc, el títol arriba només set anys després de la fundació del club.

Però a diferència dels dos recordats conjunts pioners de l’hoquei local, formats íntegrament per jugadors de casa, el Club Tennis Taula Ganxets s’ha bastit fitxant talent pel seu primer equip, mentre el club desenvolupa una ambiciosa tasca de formació. La plantilla de les campiones de Copa l’han integrat durant la temporada la catalana Sara Ramírez, les franceses Anais Salpin i Carole Grundisch, la brasilera Jessica Yamada, la rusa Anastasia Kolish, la moldava Olga Bliznet i la jugadora-entrenadora Svetlana Skobkina. Una superplantilla confeccionada per competir al màxim nivell i aspirar a tot.

La curta però fulgurant història del CTT Ganxets s’explica en bona part per la tasca i la personalitat del seu president, Joan Carles Virgili, fundador del club juntament amb Moisès Forns, Jacob Anguera i Joan Dalmau. Virgili, un exjugador riudomenc de tennis taula i alt directiu d’un grup empresarial del sector de la gestió de l’aigua, ha pilotat els salts endavant de l’entitat, que va començar jugant a les instal·lacions del Ploms i des de 2018 disposa de seu pròpia al carrer Evarist Fàbregas.

El llegat dels pioners
El tennis taula és un esport que havia tingut una forta implantació a Reus, amb seccions a clubs i entitats com el Reus Deportiu, el Ploms, el Centre Catòlic/Bravium, l’Orfeó Reusenc, l’Associació Excursionista de Catalunya de Reus o el Casal Despertaferro. Una flama que mantenen actualment el Ganxets, el Reus Deportiu i l’Associació Excursionista de Catalunya, juntament amb els clubs d’altres municipis de la comarca com Cambrils, Almoster i La Selva del Camp.

És impossible parlar del tennis taula a la ciutat sense recordar la figura del seu gran promotor, Telmo Bofarull, un dels millors palistes reusencs i formador de diverses generacions de jugadors, entre ells Àngel Gàlvez i Albert Basora, que són els que van aconseguir el millor palmarès en categoria masculina.

El tennis taula femení, que com en tants altres esports ha tingut un volum de practicants comparativament molt inferior, va deixar no obstant algunes petjades importants, tant a Reus com al Baix Camp. Un episodi memorable havia estat que l’equip juvenil femení d’Alforja, auspiciat per mossèn Joan Serra –un dels grans divulgadors i promotors d’aquest esport a Tarragona–, aconseguís proclamar-se campió d’Espanya, allà pels anys seixanta, quan mossèn ping-pong era rector del poble.

L’altra referència és la figura i la trajectòria de Magda Veciana, la millor jugadora reusenca de sempre. Formada al Club Natació Reus Ploms, competí amb els principals clubs catalans, amb els quals aconseguí diversos títols estatals als anys noranta.

En la seva darrera etapa, Veciana va formar part com a jugadora i entrenadora dels equips fundacionals del Ganxets, assolint els primers ascensos que van iniciar l’embranzida esportiva culminada pel campionat de Copa i el subcampionat de Lliga d’aquesta temporada.

Comentarios

Lea También