Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Xiruques, mantellines, colors i vestits negres

Prades acull una exposició amb més de 400 fotografies de bodes, batejos i comunions creant una història intergeneracional. La més antiga data de l’any 1887

Jordina Salvat

Whatsapp
En Daniel, vilatà de Prades, mostrant la fotografia de la boda amb la seva muller. Foto: Alba Mariné

En Daniel, vilatà de Prades, mostrant la fotografia de la boda amb la seva muller. Foto: Alba Mariné

«Les quatre parelles que millor ballaven fa cinquanta anys, ho segueixen fent ara. Mouen els malucs d’una manera, que ja m’agradaria a mi», se sent comentar entre dos homes que miren l’exposició. Són dos dels membres de Els Tamborinos, l’associació cultural de Prades que ha preparat aquest recorregut per la memòria fotogràfica i vida a la Vila Vermella.
Dins de l’Ajuntament de Prades, exposades en diferents sales, hi trobem 479 fotografies sobre casaments, bodes i batejos celebrats a la vila. Estan enganxades en una tela, impreses a mida DIN A4 i amb un retall de paper enganxat just sota la fotografia, on hi trobem el nom i cognom dels protagonistes. Sovint, la targeta té un tatxat o afegitó amb bolígraf d’aquells qui han visitat l’exposició i han volgut sumar-hi informació. «Jo guardo les fotos dels meus avis i pares, però els meus néts no. No hi havia una història del poble i la volíem documentar. Ho hem ajuntat tot i hem creat això». El resultat és un relat viu de les cites cèlebres de Prades que viatja des del 1887 fins al 2019 per mostrar el passat i el futur de la seva població. Un espai de valor incalculable tant pel poble com pels seus vilatans, però també per la història, ja que l’exposició permet comprovar com els costums han anat cambiant.


Cinc generacions

L’aspecte d’una dona tota de negre i amb mantellina, amb un posat fix amb el seu marit al costat xoca amb la fotografia dinàmica que hi ha una mica més enllà d’una parella vestida amb l’indumentària de muntanya dels anys setanta: les mitgetes ben amunt i els cabells despentinats. Encara que sembli mentida, estem parlant, en els dos casos, de casaments. 
L’exposició recull fins a quatre etapes diferenciades de bodes: les actuals, fetes al mateix Ajuntament i sense cap gran carregament d’ornamenta; les ‘normals’ amb la dona de blanc i l’home ben vestit de conjunt; les d’estil ‘hippie’, sense cap ordre més que acolorir els carrers amb els vestits i les d’abans de la Guerra Civil, quan es casaven de negre i reutilitzaven el vestit tres o quatre vegades més: per la festa major, el bateig o el que calgués. «No hi havia un duro, però anaven molt mudats. Els homes amb gavardina i les dones amb mantellina», apunta un visitant de l’exposició. Al mig de la sala, una gran taula recull objectes que s’han fet servir en alguna d’aquestes cites retratades i ara exposades: puros, gots dels nuvis i fins i tot unes calces de bodes, d’aquelles grans «de les que ara ens n’esgarrifem», comenten.


Poble unit

«És una feina de formiguetes participat per tothom, gent de la vila, forasters, avis i nens», explica Lídia Bargas, alcaldessa de Prades, que sap de ben a prop que l’associació els Tamborinos ha passat un any treballant-hi. Picant porta per recollir tantes fotografies com fos possible amb la col·laboració del poble. Fa 17 anys que realitza una exposició fotogràfica cada any. Una cita que aplega a turistes, forasters i vilatans, que es contagien de les històries com les del Daniel, un senyor de 90 anys, que més d’un dia, puja les escales, per veure la seva fotografia de quan es va casar.

Temas

Comentarios

Lea También